La paraula seguretat, referida a la persona, evoca confort, confiança, reconeixement, i tota una sèrie de valors que associem a benestar i a una bona autoestima. En canvi, aquesta paraula fa un gir inversemblant quan la utilitzem en referència a la societat i ja no a l’individu. És a dir, quan parlem de seguretat ciutadana, sembla que la nostra ment dóna un caràcter a aquest binomi que fa que les imatges tinguin més a veure amb bel·ligerància, mitjans de repressió i contenció, i altres mecanismes de segregació, aïllament i fragmentació social.Per això, des de la CUP, volem rescatar aquest concepte en la seva accepció constructiva i integradora, sense que el fet que s’apliqui al col·lectiu de la ciutadania en rebaixi els objectius.Volem parlar de seguretat ciutadana sense que això impliqui fragmentar la ciutat en barris contenidors o amb perifèries formades per estrats socioeconòmics afins. Volem parlar de seguretat ciutadana sense que aquesta estigui supeditada només al control policial, a l’evitació del conflicte o a la sensibilització fàcil i poc compromesa.Proposem un model integral, que treballi tots els eixos transversals que interactuen a la societat. Una seguretat que corresponsabilitzi els conciutadans i treballi de manera coherent tots els àmbits que afecten la nostra vida pública; des de l’urbanisme, la concepció de l’espai públic i els seus usos i la distribució de recursos pel territori urbà; des de la creació d’una comissió tècnica de vetlli per l’execució, l’aplicació i supervisió d’aquest procés, integrada per diferents agents del món local, que pugui incloure representants d’aquesta futura policia de proximitat, del món educatiu, de serveis socials, etc; amb una normativa i unes conseqüències que no passin per la sanció i el càstig, sinó també per la reparació dels danys a través dels serveis a la comunitat. I amb una normativa fruit d’un treball de participació ciutadana, consensuada per tots els estaments, els que han de preservar-la i aplicar-la i els qui l’han d’observar.No podem continuar afrontant amb hipocresia una qüestió tan important com és la convivència i la interacció positiva i pacífica de tots aquells que convivim en un mateix entorn. Cal incentivar les polítiques integradores i tots aquells programes i mecanismes que retribueixin en una millora de les oportunitats i la qualitat de vida de tots i totes.Si releguem la responsabilitat d’aquest anhelat benestar tan sols a uns sectors de la societat, que de manera simbòlica convertim en bocs expiatoris de les dolences que afecten el nostre benestar com a ciutadans, augmentem la desresponsabilització de certes mesures i perdem l’oportunitat de participar activament d’una seguretat i convivència positives.Per tant, seria positiu reformular la vigència de certes normatives –i de les seves conseqüències i la seva aplicabilitat- per poder-ne crear de noves,  que fossin fruit del consens de tots els ciutadans i ciutadanes. Aquest seria un bon principi per a poder encaminar un procés de treball que desemboqués en una convivència segura, activa i confortable. No podem deixar la responsabilitat escrita sobre banderoles mentre la inseguretat i la passivitat es va fent mestresses dels nostres espais.