Dimecres dia 26, un dia laborable a les deu del matí, van començar els “jocs de la fam”. O, dit d’una altra manera, es van posar a la venda les entrades per la programació cultural de Sant Joan. Aquest any, tot i el context de crisi social i econòmica que estem patint, tot i la limitació d’aforament que tenen totes les actuacions, tot i passar d’un públic potencial de 5.000 persones a un de 800 com a màxim, el consistori vallenc ha decidir mantenir el mateix pressupost per la Festa Major que en un any corrent, ni més ni menys que 230.000€.

Si aquesta inversió desaforada de diners era per regalar primaveres a la gent i treure-la de l'apatia, tristesa i escassetats des d'on hem viscut el darrer any, caldrà fer saber que aquesta explosió lúdica primaveral només ha arribat a un petit percentatge de la població. La resta continuaran tancats a casa seva, cercant recursos per passar el mes o trucant al telèfon de l'esperança per sortir de la tristesa pandèmica.

I no tan sols això, sinó que a més el seu poble oferirà una festa major amb un cartell musical espaterrant (a l'alçada dels millors festivals musicals del país) totalment inaccessible per la majoria de la ciutadania.

Perquè la majoria del poble el dia 26 a les deu del matí no va tenir un ordinador disponible, una connexió meravellosa i una hora lliure per dedicar-la a comprar entrades. Però ei! No passa res, perquè s'han venut moltes entrades en un temps rècord, i això és un bany de glòria per qui llegeix les dades mirant-se el melic. Dades en mà (i moral a la butxaca): un èxit rotund!

Aquesta Festa Major aparca per un moment alguns dels pilars que la sostenen: la cultura popular i tradicional, les balladetes, els elements del poble i les entitats que la fan possible per centrar el focus en grans grups musicals que han acabat fent un efecte crida més que frustrant. 150 places per Ginestà en un poble de 24.000 habitants, calia? Zoo a la revetlla amb només 800 places? I amb la contradicció que, per qüestions de solapament horari, les persones que participen de la part més tradicional de la festa no podran assistir a molts dels concerts per contra-programació d’actes...un despropòsit en tota regla!

El fet que la gran majoria d’entrades s’hagin esgotat en poques hores no és un èxit, sinó un desastre; cal canviar els indicadors quantitatius (9215 entrades reservades en poques hores) pels qualitatius. En primer lloc, això significa que hi havia més persones que volien entrades que no pas aquelles que n’han obtingut. En segon lloc, vol dir que la ciutadania s’ha hagut de barallar i lluitar per poder-les aconseguir. Són 230.000 euros….A quina minoria hem fet feliç amb aquests diners? Els preus populars han aconseguit apropar la cultura a persones que normalment no hi accedeixen o n’acabarem gaudint els quatre privilegiats de sempre? 

I amb tot això què hi hem guanyat? Que es parli de naltrus? Que ens truquin els amics de mig Catalunya, la meitat per preguntar què passa al Centre Històric de Valls i l'altra meitat per demanar-nos que els reservem entrades en una cursa impossible que ni els mateixos vallencs vam poder superar?

Hem estirat més el braç que la màniga...i aquest cop potser estriparem la samarreta!

Ester Huguet Roselló, regidora de la CUP a Valls