La paraula està de moda i a Valls, que som així de xulos, no podem quedar-nos enrere. Agafada amb el concepte originari, el significat es refereix a com un territori / espai degradat es rehabilita / es reconstrueix i provoca un cost major per les persones que hi vivien, tant que els obliga a desallotjar l’espai i aquest l’ocupa una nova classe social, normalment de poder adquisitiu més alt.

No, a Valls no tenim aquest problema al barri antic. Ni de lluny. El nostre problema és de degradació física i social sense aturador. En tot cas que algun dia ens arribés, ja parlaríem dels efectes nocius en un entorn així. El meu interès aquí és agafar la idea del concepte i aplicar-lo a moments puntuals que es donen al nostre poble. Ras i curt: la festa de St Joan crec que està gentrificada (i no diguem la festa de la calçotada!). La nostra festa major cada vegada està més pensada per atreure gent de fora, amb l’obsessió dels grans pensadors culturals (i turístics) d’aquest ajuntament que tothom vingui a Valls per St Joan (poseu-hi calçotada, també!), oblidant-se del que ens ve de gust als qui fem aquesta ciutat dia a dia, i no un cop l’any. Podríem repassar diferents canvis que s’han anat introduint al programa d’actes any rere any que fan que sigui cada vegada més pensada per la gent de fora, però el cas paradigmàtic són els concerts de nit a l’aparcament del barri antic: un cartell cada vegada més mediàtic que gentrifica el concert (traduït: que cada vegada hi hagi més gent i que la gent de Valls que hi assisteix cada vegada li faci més mandra anar-hi). Són converses que tens si hi vas en els últims anys. No sóc l’únic que penso que, la revetlla sobretot, era un espai de retrobament de la gent de Valls vivia fora, un moment de sortir amb les famílies (o aprofitant cangurs) i retrobar el teu grup d’amics que no veies de feia temps. Ara això és difícil que es doni perquè és un espai gentrificat. No en el sentit de cost (concert gratuït i amb preus de consum populars encara) però sí en el sentit que expulsa a qui hauria de ser primer i màxim objectiu d’una festa major: la gent de Valls.

I ara penseu en la gentrificació de la festa de la calçotada i ja us semblarà que és tan clar que es dona que ni té debat. Repensem el model o seguirem fent notes de premsa cofoies posteriorment de “han vingut tants milers de persones”?

Jordi Escoda i Cusidó, exregidor de la CUP de Valls