Les mesures aplicades fins ara per l'Ajuntament es mostren insuficients per a resoldre el problema

La segregació escolar té greus conseqüències en la cohesió social local i en el rendiment del conjunt del sistema educatiu.

La CUP demana al govern municipal que apliqui totes les mesures aconsellades per la Fundació Bofill per fer front a la segregació escolar, de les quals només se n'ha aplicat una part menor.

Valls, 16/12/2013. La Candidatura d'Unitat Popular denuncia que la segregació escolar està augmentant a Valls, segons l'anàlisi de les dades de matriculacions del curs 2013-2014, en comparació amb les dades recollides a l'informe de la Fundació Bofill “Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls” del desembre del 2011. Aquesta és una de les conclusions a la què es va arribar a la taula rodona organitzada a l'octubre per la CUP i que va tenir la participació de Xavier Bonal, director de l'Informe Bofill, i mestres de gairebé tots els centres educatius vallencs.

Les dades de matriculació d'aquest curs mostren que no només ha augmentat el número d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE), element que per sí sol no afecta al conjunt del sistema educatiu, sinó que ha augmentat la seva concentració. Al curs 2009-2010 la diferència entre l'escola amb més matriculacions d'alumnes amb NEE a P3 i l'escola amb menys d'aquestes matriculacions era de 15,4 punts de diferència (comparant el % NEE a P3). Al curs 2013-2014, aquesta diferència és de 46 punts. Per tant, en quatre cursos, la diferència entre l'escola amb més matriculacions d'alumnes amb NEE i l'escola que en registra menys ha augmentat 30,6 punts.

Tot i que la tendència a l'augment de la segregació escolar s'observa fàcilment, la CUP no pot accedir a totes les dades de matriculació dels últims anys i demana a la regidoria d'Ensenyament i Educació que faci aquest exercici i que prengui consciència de la problemàtica.

Aquesta realitat demostra que les mesures aplicades fins ara per part del govern municipal són insuficients. Des de la presentació de l'Informe de la Fundació Bofill, el govern només ha aplicat dos tipus de mesures:

1. - mesures d'informació i de detecció dels alumnes amb Necessitats Especials Educatives (NEE) des de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME);

2. - augment de la reserva de NEE a 4 alumnes per aula (malgrat les tècniques de l'estudi recomanaven augmentar-ho fins a 8 o 9).

El govern però no ha aplicat cap mesura relacionada amb la regulació de la concentració d'alumnat estranger ni polítiques d'intervenció focalitzada (en centres segregats), com tampoc moltes de les propostes de planificació de l'oferta i distribució equilibrada, precisament les mesures amb més capacitat per a revertir la segregació escolar.

La segregació escolar té importants conseqüències sobre tota la societat i comunitat educativa

Segons l'estudi de la Fundació Bofill “Municipis contra la segregació escolar”, del febrer 2013, la segregació escolar afecta a tota la societat i a tota la comunitat educativa, no només a aquells centres afectats directament:

• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi;

• repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema;

• accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu;

• redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit;

• dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur;

• perjudica la cohesió social.

És per tant una problemàtica global de ciutat, no de centre educatiu en contret, i mereix tota l'atenció i esforç per part de l'Ajuntament.

La CUP demana al govern municipal que apliqui totes les mesures aconsellades per la Fundació Bofill, especialment les que poden suposar un impacte major en l'eradicació de la segregació escolar com és la zonificació del municipi en àrees preferents per a les matriculacions.

Recollint les impressions dels estudis de la Fundació Bofill i dels seus tècnics, la CUP també demana que s'abordi la segregació escolar a secundària i que s'estudii no només una zonificació per al municipi sinó també per a tota la comarca.

Segons la CUP, el govern municipal no es pot escudar en l'argument del consens de tots els centres per a tirar endavant qualsevol mesura. El consens absolut no és res més que el dret a vet d'una minoria. Ja que aquest criteri no s'utilitza en cap més àrea d'acció del govern, és fàcil entendre que el consens s'ha convertit en una excusa per a no avançar en la lluita contra la segregació escolar. El govern també podria demanar el consens de totes les entitats culturals, de tots els comerços, de totes les associacions de veïns, de tots els membres de les juntes dels organismes autònoms, de tots els sindicats, etc. per a tirar endavant les seves polítiques.

Què defensa un regidor d'educació quan és director de l'escola concertada?

La CUP ha criticat repetidament el fet que el regidor d'educació i ensenyament de l'Ajuntament de Valls sigui al mateix temps director d'una escola concertada. Per la CUP, això és un clar exemple d'incompatibilitat d'interessos, pel fet de ser part implicada i jutge al mateix temps. La CUP no posa en dubte la legalitat d'aquesta situació, sinó que com altres vegades ja ha fet, qüestiona que això sigui just i ètic. “Què defensa un regidor d'educació quan és director de l'escola concertada?” es pregunta Gerard Nogués, regidor de la CUP, “evidentment els interessos de la concertada”. Aquest fet explica que l'Informe Bofill hagi quedat desat en un calaix, ja que les escoles privades s'oposen a les seves mesures més eficaces.

La CUP demana a la regidoria i al govern municipal que treballi en base al màxim consens que es pugui aconseguir entre les escoles i que no aturi la lluita contra la segregació escolar amb l'excusa hipòcrita del consens absolut. En aquest sentit, la CUP es va reunir aquest juliol amb totes les direccions dels centres educatius públics i privats de Valls, excepte un, per analitzar la situació de la segregació escolar. L'escull principal dels centres concertats per a aplicar les mesures de redistribució equitativa d'alumnes amb NEE és el cost de matriculació que han d'assumir, ja que la Generalitat ha deixat de subvencionar-ho. La CUP va emplaçar als centres concertats a calcular aquest cost per tal de poder estudiar i proposar ajudes econòmiques per part de l'Ajuntament. Xavier Bonal, director de l'Informe Bofill, avala aquesta mesura: “perquè un Ajuntament no pot ajudar econòmicament a solucionar la segregació escolar si també ho fa en altres àmbits importants per a la cohesió social com el transport urbà o l'accés a beques i rebaixes de taxes?”.

Per altra banda, la CUP fa una crida a les escoles a pactar i presentar punts de consens i a situar novament la greu problemàtica de l'exclusió social en l'agenda del Consell Escolar Municipal, que es reuneix avui dilluns 16 de desembre, i del govern municipal.