Des de fa massa temps els serveis públics de l'Ajuntament de Valls pateixen una precarietat massa acentuada a nivell de recursos humans. I això va en detriment dels treballadors i treballadores i de la ciutadania, com també dels serveis que tenen dret a rebre. Estem desatenent normes i drets universals, i sembla que això no és suficient perquè aquest Ajuntament es posi les piles davant de certes situacions que no haurien de formar part dels serveis públics: falsos autònoms que cobren tard i a deshora, places que no es convoquen, plantilles precàries, llocs de feina de baixa que no es cobreixen i estructures d’àrees desordenades o disfuncionals on tothom hi passa de puntetes per no haver d'afrontar canvis profunds i més que necessaris.

A aquestes mancances històriques s’hi han sumat les grans oportunitats de normatives restrictives - com la LRSAL - i també crisis econòmiques que lluny de consolidar els drets del personal públic i garantir que la ciutadania rebia tot allò que la societat els negava, ha aprimat tant les estructures que els pocs que queden treballant en algunes àrees ho fan de manera gairebé explotada. La proporció entre personal i tasques a fer no està dimensionada correctament, i això fa que en molts serveis s’hagin de fer malabarismes perquè surtin les coses, afegint sovint hores, tasques i funcions als equips per a poder tirar endavant els encàrrecs.

Per pal·liar la manca d’efectius, s’externalitzen serveis i això mai és una solució. Només són pedaços que treuen pes administratiu, econòmic i responsabilitat a un ens públic que hauria de ser referencial en les seves praxis. 

Una altra de les propostes estrella ha estat optar per suplir personal de plantilla amb plans d'ocupació o posant-hi càrrecs de confiança, quan en molts casos es tracta de feines estructurals que requereixen places consolidades. Tenim exemples com el servei de consergeria on eren 4 persones i ara només en són dues, també tenim part de la brigada externalitzada i el personal de l’àrea de Cultura s’ha reduït a la meitat. A més, tenim altes i baixes constants i no es consolida el personal. Això fa que els usuaris no tinguin referents i els serveis públics no els donin seguretat. 

Tot plegat genera un desori i una inestabilitat que perjudica la qualitat dels serveis. Malauradament, això passa a l’Escola de Música de Valls, al PIUS Hospital, a la Residència de l’Alt Camp, a Montserrat Quadrada, al Patronat Municipal d’Esports, a l’àrea de Serveis Socials, a la Xarxa de Cultura, entre d’altres. En tot cas, una llista massa llarga per un Ajuntament tan petit. 

Se'ns dirà que el procés d'estabilització d’interins dificulta aquesta harmonització, requalificació i cura dels recursos humans, però pensem que aquest pretext és una excusa per allargar una agonia que fa massa anys que dura i que, de nou, recau en certs sectors de treballadors la majoria dels quals no es podran beneficiar d’aquests processos i en tot cas, molts d’ells continuaran essent víctimes d’àrees mal ordenades, mal dimensionades o mal liderades, amb la qual cosa tampoc s’eixuga el greuge ni s’aprofita l’oportunitat per fer saba nova.

En aquest sentit caldria fer una revisió de tots els llocs de treball, comprovar si estan proporcionats amb les necessitats de cada servei i objectius de cada àmbit i reestructurar tot el que calgui, dimensionar les feines, persones i rols de cada àrea. No es pot continuar treballant amb una sabata i una espardenya. I afrontant els problemes de manera tan parcial i fragmentada. Hi ha àrees que estan patint molt, s’ha perdut a gent pel camí i la ciutadania entra en gimcanes complexes que mai haurien d’existir en un servei públic.

Un ajuntament hauria de ser un ens capaç d'autogestionar un municipi amb els recursos que calgui. Així es compromet quan se signa un contracte-programa, quan s'obre una escola de música, un centre cívic o unes instal·lacions esportives. Així hauria de poder demostrar-se quan es té i s’assumeix aquesta responsabilitat.

Costa trobar en tota la geografia catalana cap altre ajuntament de les nostres característiques i demografia fent una gestió tan rància dels recursos humans, i dels projectes que es desenvolupen. Sembla que en lloc d’estar orgullosos del que fem, només ens retallem les ales. Si volem fer coses, caldran persones per a fer-les. Per què ens fa por posar recursos humans? 

Joventut, música, esports, cultura residències de gent gran, serveis socials,... plantilles precàries, serveis subcontractats, treballadors desbordats, cremats….què més cal que passi perquè es reaccioni i se cerqui un paradigma més democràtic, desacomplexat, net i compromès en l’àmbit dels recursos humans?

Des de la CUP creiem que, o bé contractem els RRHH necessaris per donar vida als serveis, o tanquem la paradeta. Això que estem fent ara és cremar plantilles i estafar la ciutadania. Perquè si de debò volem posar les persones al centre, l'Ajuntament hauria de ser el primer a no explotar ni precaritzar, sinó contractar en condicions, amb confiança i mirada cap als treballadors i treballadores. Amb voluntat de servei a la ciutadania, cura, responsabilitat, compromís i eficiència.

Qui està disposat a posar la primera pedra? Veiem molts intents frustrats i una voluntat massa minoritària com perquè faci taca d’oli i aconsegueixi aixecar la crosta que de fa massa temps tapa les inclemències d’un Ajuntament que s’ha anat empobrint a base de restriccions.

Assemblea Local de la CUP de Valls

Valls, 27 de desembre de 2022