Els darrers anys hem vist com l'Ajuntament ha anat abandonant el concepte d'intervenció política sobre la pobresa a través de programes i eines de cohesió social, per en canvi centrar-se en actes de caritat i publicitar-los amb actes lluïts. Això, per la CUP, apropa el govern d'Albert Batet a una pràctica més pròpia del segle XIX que no pas al d'una societat democràtica basada en els drets socials.

Si fem un repàs de tots els programes d'intervenció social que ha encarregat o començat l'Ajuntament, veurem que la majoria, per no dir tots, han quedat o bé al tinter o bé en un grau d'aplicació molt tímid: Pla d'Inclusió Social, Pla Educatiu d'Entorn, Informe Bofill (sobre la segregació escolar), Pla d'Igualtat i polítiques de génere, Pla Local de Joventut, Pla de l'habitatge, programes sòcioeconòmics de la llei de barris, propostes socioeconòmiques del Consell Econòmic i Social, etc.

En canvi, per altra banda, veiem com augmenten els actes públics per anunciar les accions de caire caritatiu de l'Ajuntament. Aquestes aportacions són necessàries, sens dubte, però des de la CUP creiem que barrejar la caritat amb la propaganda política atempta contra la dignitat de les persones. Però sobretot, el què preocupa a la CUP és aquesta tendència de traspas i tímida substitució de les polítiques programades d'intervenció social a la simple caritat. És la intervenció social programada el mitjà propi de l'administració per a fer front a la pobresa i la única eina pensada per fer-la desaparèixer.