La CUP demana el compromís municipal contra la precarietat laboral

Aquest cap de setmana l'Alt camp a acollit un dels trams del correscales contra la precarietat laboral. El recorregut els 800 km que separen Bilbao de Barcelona seguint un torn de relleus. Van decidir córrer de dia i de nit, fes fred, plogués o nevés per tal de denunciar la repressió que com a treballadores i treballadors han patit per part de l’empresa i les seves contractes després de la “vaga de les escales”, l’estiu del 2015, però sobretot també per tal de mostrar que la precarietat és una xacra que només es pot combatre amb la dignitat, plantant cara.

Ben al contrari d’allò que ens volen fer creure, la precarietat no és ni “indispensable” ni “necessària” per tal de tenir treball, no és “l’única forma” que la feina pot prendre en l’actualitat, no és “el preu que cal pagar” davant de la crisi per tenir feina. La precarietat és una imposició de les empreses, sobretot de les multinacionals. Plantar-li cara requereix constància, determinació, organització i, sobretot, dignitat. Requereix un radical canvi de perspectiva que es negui a l’acceptació del “menor mal possible” i rebutgi la idea que “no hi ha res a fer”. Les treballadores i treballadors de Movistar i les seves contactes ens van demostrar moltes coses en la seva lluita a través de la vaga social de l’estiu del 2015.

Valls ha esta una de les etapes del Correscales i és alhora una de les ciutats en què la precarietat es fa present en moltes de les múltiples formes que pren la contractació laboral i les fórmules il·legals sense cap tipus de contractació. Algunes d’aquestes formes precaritzadores es donen, també, dins de les mateixes administracions públiques. En aquest àmbit, les precarietats prenen diverses formes però, sobretot, s’esdevenen en moltes de les feines que aquestes administracions realitzen a través de subcontractes o serveis externalitzats. Ningú no es pot rentar les mans davant de la precarietat en què viuen les treballadores i treballadors de les empreses que “ofereixen serveis” a les administracions públiques perquè en massa casos “el criteri econòmic” és el que acaba essent determinant per tal que una empresa externa aconsegueixi una concessió d’una administració pública. Cal ser conscients que en la majoria dels casos, el criteri econòmic (guanyar un concurs públic perquè s’ha presentat la proposta més barata) obre la porta a l’absoluta precarització de les relacions laborals.

La CUP de Valls ha presentat una moció de suport al correscales, que es debatrà en el proper ple, i on demana l'Ajuntament vetlli per tal que les empreses que hagin signat contractes de serveis de qualsevol mena amb aquesta administració no incloguin formes contractuals precaritzadores. Alhora, com que aquesta és una pràctica que ja es dóna, s’interrompin o no es renovin ni concessions ni externalitzacions que precaritzin les condicions de vida de les treballadores i els treballadors contractats. Alhora, vol la creació d'un grup de treball amb els grups municipals i representants dels sindicats de treballadors presents a la ciutat per tal d’incloure clàusules socials en els contractes amb empreses, partint de la GUIA PER A LA INCLUSIÓ DE CLÀUSULES CONTRACTUALS DE CARÀCTER SOCIAL de la Generalitat de Catalunya, els estudis i treballs de la Taula del Tercer Sector i altres documents aportats pels membres del grup de treball.

Demanen el control de clàusules contractuals en tota empresa vinculada a l'Ajuntament