Aquest dilluns, dia 19 de febrer, s’ha celebrat el ple ordinari del mes de gener de l’Ajuntament de Valls. Des del grup municipal de la Crida per Valls-CUP han mostrat la seva estupefacció pel fet de celebrar el ple ordinari de gener el mes de febrer. Des de la formació independentista s’ha criticat que l’equip de govern traspassés el ple a aquesta data per aprovar inicialment els pressupostos municipals i finalment aquesta aprovació no s’hagi fet. En la mateixa línia, el regidor Jordi Robert ha demanat al govern «que no deixin tantes coses pel final de la legislatura» i ha denunciat que la majoria de tràmits municipals els facin a la Junta de Govern.

El ple, que comptava amb fins a sis mocions al seu ordre del dia, ha començat amb la retirada de dues d’elles, una presentada pel grup municipal del PSC i una altra presentada conjuntament per la Crida per Valls-CUP i per Compromís per Valls. La CUP ha argumentat la retirada d’aquesta moció pel fet de no tenir govern de la Generalitat, ja que la majoria d’acords feien referència al nou govern sorgit de les eleccions del 21 de desembre. Així, doncs, des de la CUP s’ha instat a ERC i a Junts per Catalunya a arribar a un acord «el més aviat possible».

Pel que fa a la moció en relació a les finques de la Generalitat de Catalunya a Valls, la Crida per Valls-CUP hi ha votat a favor tot i considerar que es quedava curta. Aprofitant aquesta moció, la regidora Paloma Vicente ha recordat que «ens trobem a l’equador del període de vigència del Pla Local d’Habitatge» i cal desenvolupar el protocol d’habitatges buits aprovat fa dos anys. Una vegada més, des de la CUP s’ha instat l’equip de govern a treballar per conèixer el parc d’habitatges buits existent a Valls i a incrementar els esforços per conèixer la quantitat d’habitatges buits al Barri Antic.

Per altra banda, el grup municipal de la Crida per Valls-CUP ha aprofitat la moció que feia referència a l’educació de 0 a 6 anys per fer una defensa de l’educació pública, laica i catalana. En paraules de la regidora Ester Huguet, «les retallades i la desinversió han estat predominants» en la política educativa del govern espanyol i dels governs de la Generalitat de Catalunya. Aquesta desinversió estructural i progressiva de recursos de l’escola pública «provoca la instauració d’un model educatiu que importa models de gestió en mans privades». Durant la seva intervenció, la regidora cupaire ha fet un reconeixement públic a les llars d’infants de Valls i ha remarcat l’aposta de la candidatura perquè «algun dia puguin formar part de les estructures municipalitzades de la nostra ciutat».

El ple també ha tractat una moció de defensa de les institucions de Catalunya i dels seus representants electes. En aquesta ocasió, el grup municipal de la Crida per Valls-CUP va decidir no afegir-se a la seva presentació. Per la formació independentista, «la millor defensa de les institucions només pot venir de la mà de la República». En paraules del regidor cupaire, «no creiem que dins del marc autonòmic es produeixi una situació de respecte vers les institucions catalanes». Tot i aquesta divergència d’estratègia respecte altres actors independentistes, el grup municipal de la CUP hi ha votat a favor.

L’última moció debatuda al ple municipal tenia relació amb l’IVA a Entitats Culturals i Mitjans de Comunicació Públics. En la defensa del seu posicionament, la Crida per Valls-CUP ha destacat que l’atac que l’estat espanyol fa a la cultura arreu dels Països Catalans és deliberat i que aquest exemple concret «és un atac a les principals institucions culturals del nostre país». En aquest sentit, el grup municipal ha votat a favor de la moció.

Per últim, al punt de precs i preguntes la candidatura rupturista ha aprofitat per preguntar sobre l’estat de compliment d’alguna de les mocions aprovades durant aquesta legislatura, com la relacionada amb la presència de l’exèrcit a l’Espai de l’Estudiant, la moció de memòria històrica o la moció de reconeixement als celíacs de Valls. En relació a la moció sobre la presència de l’exèrcit a l’Espai de l’Estudiant, el regidor Jordi Robert va expressar que «la sensació és que no hi ha voluntat política per acabar amb aquesta situació».