La CUP abandona els consells de participació ciutadana per manca de garanties

 

 

 

En critiquen el funcionament i acusen el govern d'esgotar les ganes de participar de la gent

 

 

 

Valls, 10/02/2015. La Candidatura d'Unitat Popular ha abandonat els consells de participació ciutadana perquè no es garanteixen uns mínims que en permetin la participació. Concretament, els representants de la CUP han deixat d'assistir al Consell Econòmic i Social de Valls, el Consell Municipal de Comerç, el Consell de Dones, al Consell Escolar Municipal i el Consell de Política Lingüística, aquest darrer creat el 2009 i que només s'ha convocat una vegada aquesta legislatura a petició de la CUP. La regidora Lurdes Quintero ha remarcat que “ningú podrà recriminar a la CUP manca d'implicació i participació perquè és el partit que més propostes ha generat en aquests àmbits” i ha explicat que “la gota que ha fet vessar el got ha estat l'última sessió de la Taula de Cohesió Social, en la què es va tornar a debatre i decidir el què ja s'havia acordat àmpliament en la jornada del Pla d'Inclusió i Cohesió Social realitzada el març de 2014”.

 

Segons la CUP, el govern confon participació amb comunicació, de manera que els consells de participació bàsicament serveixen per a què el govern comuniqui el què vol i li interessa, en una dinàmica unidireccional on el govern parla i els presents escolten. L'assistència als teatres i l'activitat pròpia de les entitats tampoc és participació ciutadana en els afers de l'Ajuntament, malgrat l'àrea de cultura així ho digui. Els representants de la CUP denuncien que molt sovint no es compleixen els mínims indispensables que permetin la participació, com seria enviar la documentació relacionada amb els punts de l'ordre del dia, preguntar de què volen parlar les entitats i convocar els consells amb una setmana d'antelació com a mínim (que encara és just per a permetre als membres dels Consells valorar la informació amb el col·lectiu que representen).

 

La CUP denuncia també que el govern sovint utilitza els consells de participació per a “blanquejar-hi” propostes i actuacions pròpies. Òrgans formats majoritàriament per a representants afins aproven accions de govern que normalment ja s'estan duent a terme o estan programades, bàsicament en el CESV. En canvi, propostes de la CUP votades majoritàriament, no es duen a terme o apareixen en documents posteriors com a propostes de CiU.

 

La CUP vol remarcar que tota la responsabilitat del funcionament dels consells de participació és del govern, ja que sovint els regidors responsables donen les culpes a la manca d'interès i d'implicació dels seus membres. Per Quintero, “des de la CUP hem insistit molt en què la participació que es fes, es fes de forma digne. I per a això és imprescindible elaborar un Pla municipal de participació ciutadana per ordenar i sistematitzar els diferents processos i canals de participació sota una estratègia conjunta. Molta participació es fa perquè hi ha una llei que obliga a fer-la, però pot generar frustració i destruïr les ganes de participar de la ciutadania”. Els consells de participació haurien de tenir vida pròpia i funcionar de manera autònoma, on tots els membres puguin informar de la seva activitat (no només el govern), fer propostes, engegar accions, gestionar un pressupost i prendre decisions de forma vinculant.”

 

Els regidors de la CUP denuncien que aquesta manera de fer és present també als organismes autònoms, fet especialment greu perquè les seves juntes, participades pels partits i entitats, tenen caràcter decisori. Malgrat que els representants de la CUP han denunciat i reclamat reiteradament el compliment d'uns mínims democràtics, com ara l'enviament de la informació a votar, alguns organismes encara ho obvien. De fet, la CUP ha hagut de demanar en diverses ocasions aquesta legislatura l'anul·lació de reunions de juntes per manca d'informació rellevant com el pressupost anual que es pretenia aprovar. Aquestes pràctiques ja van ser denunciades per la CUP al Síndic de Greuges, que al seu torn va queixar-se per la manca de resposta del govern municipal.

 

 

La CUP ha aprofitat per reclamar la reforma del Reglament d'Orgànic Municipal que el govern va anunciar i ha congelat, i del Reglament de Participació ciutadana, i ha recordat que ja va presentar un document d'aportacions per obrir al màxim aquests reglaments, sense obtenir-ne resposta. La CUP considera que s'ha perdut una oportunitat per aconseguir una major incidència de les entitats i la ciutadania en les decisions de l'Ajuntament.

 

 

Valoració dels Consells de Participació

 

L'únic consell del qual la CUP seguirà participant és la Taula de Cohesió Social, perquè encara està en construcció i no funciona plenament. Malgrat això, els representants de la CUP expliquen que s'hi estan reproduint les mateixes dinàmiques que denuncien en la resta de consells.

 

Consell escolar municipal: només es convoca un cop l'any per a informar de quins dies de curs seran festius de lliure elecció, res més. En aquest consell no hi ha espai per a informar de res per part de ningú. Des de la CUP hem proposat en tots els consells escolars d'aquesta legislatura de poder parlar de la segregació escolar, però malgrat estar-hi tothom d'acord, el govern ho ha vetat.

També hem proposat en diverses ocasions treballar el tema de la llengua catalana a l'escola i que totes les actuacions es coordinessin des del CEM, proposta que tampoc ha estat escoltada malgrat el consens generat. El mateix ha passat amb altres temes proposats per a aconseguir celebrar més d'un CEM l'any, amb l'objectiu de tractar temes propis d'interès de la comunitat educativa.

 

El Consell Econòmic i Social és el que millor exemplifica com n'està de manipulada la participació ciutana per part del govern. D'entrada les sessions del CESV es limitaven a una explicació dels tècnics sobre la feina feta a Vallsgenera, només números, sense cap valoració quantitativa ni qualitativa del seguiment i sense altres experiències socials i visions de la ciutat, degut principalment al fet que les entitats socials no hi estan representades, tot i que la CUP ho ha reclamat. Malgrat la missió original del consell, que ajuntava reptes econòmics i socials, el regidor Joan Carles Solé ha treballat de valent per convertir-lo exclusivament en un consell econòmic, presentant-lo així a premsa i arraconant les propostes de treball sobre pobresa, que finalment, tot i el consens que hi havia perquè es treballessin al CESV, s'han traslladat a la Taula de Cohesió Social. La majoria de propostes sobre pobresa que va presentar CIU eren literalment les mateixes aprovades i prioritzades pels participants en la jornada pel Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social que es va realitzar el març de 2014, sense ni tan sols canviar-ne el redactat. Finalment, tot i la urgència social, encara no s'han dut a terme les actuacions sobre pobresa que fa més d'un any que es van presentar.

Un altre exemple clar de “blanquejament” de propostes és que una de les propostes més votades per tots els membres del CESV era l'elaboració d'un Pla Estratègic de Ciutat, on es treballessin els aspectes econòmics, socials, culturals, ambientals, etc, de la ciutat, per poder aconseguir d'una vegada per totes un full de ruta clar de cap a on volem que Valls camini, que el regidor ha convertit en un contracte amb la URV que només estudiarà temes econòmics.

 

Per la CUP, el govern ha demostrat sobradament que no està disposat a cedir capacitat de decisió en cap àmbit ni en cap grau, que ho fa només quan la llei l'obliga a fer-ho i que saboteja quan li cal les decisions preses. Per la CUP, aquesta és la visió antiga del qui creu que la ciutadania vota cada quatre anys i la resta del temps és una parcel·la exclusiva del govern. La CUP planteja que cal un canvi radical d'actitud, en la direcció contrària, donant protagonisme a la gent i deixant decidir i gestionar cada cop més parcel·les de l'Ajuntament a la ciutadania, amb l'objectiu d'arribar a una societat activa, responsable dels afers comunitaris i la gestió del dia a dia de la seva ciutat i les seves necessitats.