Des de la CUP enviem tota la nostra solidaritat a totes les preses polítiques i a les seves famíles. Naltros també en som responsables. Naltros també hi érem.

Avui és un dia trist, hem constatat el que tots ja sabíem, l’estat espanyol ha dictat una sentència en la que demostra la manca total i absoluta de democràcia. Una sentència que vol ser un càstig col·lectiu per impedir que exercim aquells drets que ens són legítims.

Seran dies durs i complicats, però és imprescindible que en les properes hores i dies aportem el nostre granet de sorra perquè ni la por (que ens volen inocular), ni el dolor ni la ràbia (que ens provoquen) siguin un fre als nostres anhels de llibertat. És tasca nostra, també, fer que aquesta por, dolor i ràbia es converteixin en el motor d’allò que més por els fa a ells: un poble organitzat, mobilitzat i desobedient.

Donem suport, participem i promovem les múltiples convocatòries d’assemblees populars obertes sorgides aquests dies des de l’autoorganització popular. Unes assemblees que recullen el millor d’aquells dies de setembre i octubre de fa dos anys, quan la gent ens vam adonar del poder que teníem. Si ens volen fora de les places i els carrers, trobem-nos amb les nostres veïnes a les places i als carrers. Si ens volen desmobilitzats, mobilitzem-nos. Si ens volen obedients, desobeïm. Si ens volen soles i espantades, ajuntem-nos perquè la por no ens paralitzi.

Animem a potenciar i participar de totes aquelles iniciatives mobilitzadores de resposta a la sentència en clau de defensa dels drets col·lectius. Si no ens deixen governar allò que afecta les nostres vides, serem ingovernables. Exercim el nostre dret a manifestació, el nostre dret a la protesta i el nostre dret a la desobediència civil.

Hem d’intensificar una batalla ideològica arreu. El règim reformat el 1978 vol accelerar i concloure una segona reforma del règim que li doni estabilitat per uns quants anys: una reforma a la qual no creiem que en sigui aliena l’onada de criminalitzacions massives al moviment popular independentista i sobiranista; i una reforma per la qual el règim necessita de pactes amb actors d’aquest país que, des d’un suposat independentisme retòric i apel·lant a un (fals) pragmatisme rupturista, voldran confondre’ns perquè acabem atrapades en un teranyina que faci inviable qualsevol projecte rupturista en els propers anys. Amb aquesta voluntat, probablement, tant diàleg com indults aniran tenint un protagonisme creixent, alimentats per qui promou la via pactista.

Davant aquest intent de tancament del règim, és fonamental que:

● L’autodeterminació es mantingui al centre del debat polític, en tant que ariet que esmena a la totalitat l’aparell d’Estat -monarquia, constitució, IBEX35, Tribunal Suprem/Audiència Nacional- i a les institucions de l’UE.

● També cal que existeixi una ofensiva perquè l’amnistia, que ha de ser col·lectiva i que afecta a totes les persones represaliades (preses, exiliades i investigades) i que anul·la el delicte (però no el perdona), esdevingui un marc alternatiu al dels indults. L’amnistia ha d’anar de la mà de la reivindicació del dret a l’autodeterminació.

● Recordem que caldran un, dos, tres...molts 1 d’octubre. Cal reivindicar la legitimitat de la desobediència civil i la desobediència institucional, doncs són marcs polítics que, combinats amb l’organització popular al carrer, suposen una conquesta de drets des de la lògica de l’autotutela col·lectiva. Amb l’1 d’octubre com a esquema polític de referència, podem repetir la lògica en tots els camps en els quals el marc legal suposi una limitació per l’accés als drets polítics, civils i socials.

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge... cada dia hi haurà convocatòries: algunes ja públiques, i n’hi haurà d’altres que no poden ser públiques pel context repressiu que patim. Impulsant l’autoorganització popular participem de totes aquelles convocatòries que reivindicant la desobediència civil ocupen places, carrers i espais que volen deserts i grisos.

Voldrien un temps ple de foscor. No ens hi resignarem. Baixarem al carrer, viurem i participarem per ser una torxa de llum.

És temps de mobilització. És temps d’autoorganització popular. És temps de desobediència civil.

Organitzem la resposta, desbordem de dignitat desobedient places i carrers!

Exigim que les forces d’ocupació treguin les seves mans dels PPCC. I reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques perquè no han comès cap delicte.

VISCA CATALUNYA LLIURE!