Avui la participació ciutadana s’ha normalitzat i sistematitzat mitjançant la posada en marxa de processos participatius, dirigits i tutelats per professionals de l’especialitat, la finalitat fonamental dels quals és recollir les opinions i impressions de la població respecte d’una acció de govern prèviament dissenyada.
Malauradament el país encara arrossega un comportament temorós, heretat de la dictadura i la transició, on la crítica social és molt feble, i això es veu representant també en la cultura i les arts, espais on el fet de qüestionar-se el món i la pròpia societat hauria de ser la normalitat és l'excepció.
L'autoritat de l'Estat descansa sobre la suposició del fet que la ciutadania és per essència un/a adolescent incompetent i poc raonable, els assumptes de la qual han de ser conduits per professionals. Nosaltres entenem el municipalisme donant per fet justament el contrari. Considerem a cada ciutadà i ciutadana potencialment prou competent i raonable com per a participar directament de la política democràtica*.
L'escrit recorda que el primer acord de la moció diu: «Aprofitar la data del 14 d'abril, dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana, per fer un homenatge a totes les persones que van morir per defensar-la. També, a totes les persones que van veure's obligades a exiliar-se per escapar de la guerra i a les que van patir l'exili interior.
Per la CUP, en política les casualitats no existeixen, i és per això que demanem el President el Pius Hospital, el Sr. Martí Barberà, i a l’equip de govern (CiU i ERC) que diguin públicament si comparteixen les opinions i anàlisi aparegudes en la notícia del setmanari El Vallenc del 18 de març. En cas contrari, serà inevitable pensar que forma part d’una estratègia de deslegitimació de les reivindicacions laborals de les treballadores de la RAC i d’amenaça d’externalització de la Residència.
Aquest consistori està oblidant a un sector de la seva població, la qual no pot, no sap o no se l'ha convidat a participar. El Consell i la Xarxa de Cultura no són òrgans de participació sinó consultius. Les comissions de treball de la Festa Major veuen degradades les seves atribucions a favor d'un govern acaparador de protagonisme i poder decisori.
L'exregidor Gerard Nogués va denúnciar que la ciutat idílica descrita per Batet no existeix per a la majoria de vallenques i vallencs que pateixen una precarització constant de les seves vides. El pressupost municipal conté una partida per cultura de 800.000€ contra els 400.000€ en polítiques socials.
Segons diu la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Valls (PAH) hi ha més 100 families amb necessitats habitacionals a la ciutat que l'Ajuntament i Serveis Socials no ha sabut o no han pogut resoldre.
La problemàtica de la RAC no és aïllada, és l'exemple de les retallades en recursos que pateix tota la sanitat catalana a conseqüència de la reducció de finançament del servei per part de la Generalitat.
Desobeir, desobeir i desobeir, aquest és el nostre lema, fins que el marc democràtic rebalsi el marc jurídic i constitucional a favor de la voluntat d'una majoria de catalans i catalanes. Una majoria que tenim al parlament però que és insuficient i ens cal eixamplar per a poder fer el pas definitiu.
