Des de la CUP volem fixar l’atenció en un punt llunyà del mapa, a l’Azawad, avui territori ocupat pel nord de Mali, Níger i Burkina Faso, i el sud d’Algèria i Líbia, països que han negat el dret a l’autodeterminació del poble tuareg i reprimint de forma molt crua i inhumana les seves revoltes.  

No acostumem a parlar en primera persona, però permeteu-me transmetre que escric aquest article des del cor, perquè després de trepitjar Tombuctú, de conviure amb el poble tuareg, hi va haver un abans i un després a la meva vida, un entendre, una mirada, una forma de viure i creure diferents. Especialment, un trencament d’esquemes i una descoberta de que les coses no són sempre com ens les han explicat tota la vida, sinó que, quan t’hi endinses, poden ser completament dissemblants.  

No s’equivoquen aquells qui afirmen que els exèrcits del segle XXI són els mitjans de comunicació, que tenen el gran poder d’explicar-nos la realitat d’una manera o una altra, ja sigui més o menys certa, en funció dels interessos del règim imperant. Aquests darrers dies, hem vist com tots els telenotícies i diaris mostraven les tropes franceses com a salvadores dels habitants de Gao o Tombuctú, i la majoria de nosaltres ens hem cregut les atrocitats que s’expliquen dels tuaregs... però no, no és així, i cada notícia que hem vist ens ha encès la sang, i és per això que no hem pogut evitar dedicar aquestes línies a explicar una altra realitat, que no té res a veure amb la que ens expliquen aquells que van armats fins a les dents de les notícies del règim capitalista. Des de la CUP hem presentat una proposta de resolució a la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament, precisament molt divergent de la tinta imperialista.  

Mali es va independitzar de França el 1960, els tuaregs van protagonitzar múltiples revoltes, van ser sotmesos a una sagnant repressió, finalment es van arribar a uns acords de pau amb Bamako, l’actual capital maliana, entre ells incloure reformes constitucionals per a instaurar una autonomia a Tombuctú, Gao i Kidal. Cap dels acords s’han complert, fet que va desencadenar la revolta azawad el 2012, després que els qui van intentar negociar que els acords promesos es complissin van ser detinguts i torturats. La revolta va ser encapçalada per l’MNLA (Moviment Nacional d’Alliberament de l’Azawad) de caire laics, que van proclamar l’Estat Independent de l’Azawad, aviat es van trobar amb la presència d’islamistes radicals que han estat nefastos per a la població local i van acabar desplaçant-los del poder.

L’Azawad és ric en platí, urani i petroli, així que França va ser un dels primers interessats en posar obstacles a l’autonomia primer, i més encara pel que fa a la independència després, ja que té interessos directes en l’explotació d’aquests recursos, però, sobre tot, pel perill d’extensió als altres països amb territori tuareg. Així que França, antic colonitzador, amb el suport dels governs afectats, amb governants opressors, va intervenir amb efectes esfereïdors. Els aliments són inassequibles per a la majoria de la població, la gent ha fugit al desert amb els pocs ramats que els quedaven i els que no han marxat estan patint una revenja esparveradora i terrible, acompanyada dels saqueigs de les cases buides dels comerciants tuaregs i àrabs, per part de l’exèrcit malià.

Als nostres ulls, i tal com els mitjans de comunicació ens expliquen el conflicte, França, junt amb les tropes malianes, són els salvadors d’aquesta zona, ara que han guanyat terrenys als tuaregs, tanmateix França hi ha intervingut no pas perquè vulgui salvar a les persones, sinó únicament per interessos econòmics propis, per res més, també per poder conservar el control de les seves antigues colònies, donant suport a governs corruptes i dictatorials, com el malià. A tots plegats, tant els hi fa el poble tuareg, tant els hi fa que la gent passi gana i la revenja tenyeixi el desert de sang.

L’estat espanyol ha donat suport logístic a la invasió francesa, així com la UE i l’ONU, amb una resolució que n’avala la intervenció, d’aquesta manera ens fa ser còmplices d’una invasió imperialista, il·legítima i que nega el dret a l’autodeterminació del poble tuareg. Un total de 3,8 milions d’euros, aproximadament, és el cost de la intervenció espanyola a Mali, sembla ser que per a aquestes coses sí que hi ha diners...

Des de la CUP tenim molt clara quina és la realitat, no ens creurem cap manipulació informativa, per això ho volem explicar tal com és. La CUP dóna suport al dret a l’autodeterminació del poble tuareg, considerem il·legítima la intervenció militar francesa i ens posicionem en contra del suport de la UE i l’ONU, i instem al govern espanyol a la retirada de tot tipus d’ajuda civil o militar a la invasió. Així ho pensem, així ho creiem, i així mateix ho hem demanat al Parlament.