Avui ens reunim per plantar cara al que representa la Constitució de 1978: un fals marc de democràcia i pau. En realitat un marc imposat per mantenir submisa la voluntat col·lectiva, una trampa jurídica al servei dels poders econòmics i polítics que ens neguen sobirania, emancipació i democràcia real.

Darrere d’aquell paper hi ha una història d’espoli: de llengües silenciades, de cultures humiliades, de pobles negats com a subjecte polític. Aquella Constitució no és, mai no va ser, un contracte just: va ser una imposició que va tancar les portes a la sobirania popular i va blindar privilegis per a unes elits mentre condemna la majoria a la dependència, la precarietat i el silenci.

Nosaltres, des dels municipis, des dels barris: volem trencar amb aquell paper, amb aquell règim que encara ens governa. Reivindiquem el dret de decidir col·lectivament el nostre futur, de construir des de la base, de reconstruir un país sobre la dignitat, la solidaritat, la justícia social i l’autoorganització.

L’acte d’avui, la crema simbòlica de la Constitució, no és un ritual sense de contingut, sinó un acte de dignitat: un advertiment clar que continuem sense acceptar seguir dins un marc que no ens representa. Que no acceptem renunciar al dret a decidir, a ser sobiranes. Que no acceptem un model de país imposat i caduc.

Però aquest acte també és una promesa: la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra terra, la nostra gent. La dignitat col·lectiva. I l’objectiu clar d’una República que ens pertany, una república social, feminista i construïda des de baix.

Que se senti la nostra veu. Que tremolin aquells que pensen que el nostre futur és negociable. Perquè el futur no es demana: es construeix. I el contruirem nosaltres