Des de la CUP, aquests dies de confinament estem insistint molt en prendre consciència d’on venim i quines són les conseqüències de les mesures austericides que es van prendre per fer veure que sortíem de la crisi del 2008. Les retallades a l’Administració Pública, els rescats milionaris als bancs i les privatitzacions als serveis públics s’han evidenciat més que mai al llarg d’aquests dies.

L’Ajuntament, des del 2011, ha estat prioritzant el pagament del deute per davant de les persones, sense buscar cap alternativa possible. Se’ns han retallat drets i despesa sota l’excusa de l’estabilitat pressupostària i l’objectiu de dèficit. Les conseqüències d’aquella mala gestió de la crisi han estat el vessament de la bossa de l’exclusió social i la cronificació de les situacions de pobresa. La precarització com a una “nova normalitat”. De fet, abans de la crisi del Covid-19 els serveis socials ja no podien donar resposta a les demandes que arribaven. I no podem seguir permetent que l’Ajuntament s’escudi en l’argument de què depenem d’altres administracions. Ja veníem d’una situació molt al límit abans de l’emergència sanitària i és important que ens en fem conscients.

I any rere any s’han anat aprovant pressupostos neoliberals que deixaven les engrunes per al rescat de vallencs i vallenques, deixant-los a la intempèrie. No s’han fet prou actuacions per resoldre el problema endèmic de l’habitatge a Valls. No hi ha hagut una aposta clara per a resoldre el problema del preu de l’energia, tot just ara s’estava duent a terme un programa pilot (anem uns quants anys tard). No s’ha resolt el problema de les addiccions socials, no s’ha incidit de forma integral en el problema de venda i consum de drogues als nostres barris, ni en l’alcoholisme, més enllà del control policial, que només serveix per a fer saltar el problema d’un carrer a un altre. No s’ha fet un pla estratègic per lluitar contra la pobresa infantil. No s’han donat oportunitats de creixement als col·lectius més desafavorits, no s’ha afavorit la millora de  les condicions laborals de treballadors i treballadores, que s’han anat precaritzant. El govern no s’ha implicat suficientment en resoldre problemàtiques molt primàries, com la manca d’alimentació, deixant aquesta tasca en mans d’entitats del tercer sector, limitant-se a posar-hi diners i firmant convenis, sense marcar línies d’actuació de resolució del problema. No hi ha hagut una coordinació amb la comarca ni una planificació estratègica conjunta en aquesta matèria. Així hem anat arrossegant la situació, fins a normalitzar-la. Acceptant que sempre hi haurà un pòsit crònic de situacions de pobresa, sota el pretext de “no es deixen ajudar”.

Per aquelles dates de crisi, es va crear el Consell Econòmic i Social, l’eina on els agents econòmics i socials de la ciutat havien de plantejar la sortida a aquella crisi. En la primera bugada ja es va perdre el sector social, i es va crear la Taula de Cohesió Social. Des de la CUP vam insistir moltíssim en el fet que si es volia tenir una sortida digna a la crisi, des del punt de vista de les persones, el social amb l’econòmic no es podia separar. No ens van fer cas. I uns van tirar cap a una banda, i uns altres cap a una altra. Com se sol fer en els darrers equips de govern, tan transversalment incompetents. El Consell Econòmic i Social, va convertir-se en un espai on la regidoria de promoció econòmica feia una exposició de les meravelles que havia fet, malmetent la funció participativa, constructiva i de presa de decisions ciutadana que hauria de tenir un Consell d’aquestes característiques. A dia d’avui aquest Consell ni es reuneix.

I ara què farem? Seguirem socialitzant les pèrdues i privatitzant els beneficis?

Són 2873 vallencs i vallenques que aquests dies s’han vist afectats per un ERTO. És una xifra molt elevada. Des de la CUP no ens cansarem de repetir que hem de buscar una sortida que realment posi a les persones al centre. Que les ajudes d’avui, no signifiquin les retallades de demà. Que es facin servir eines de finançament progressiu sobre els impostos i els beneficis, o que es desviïn partides del pressupost no prioritàries ara mateix, cap a d’altres que sí que ho són. L’urgència necessita molta imaginació, cerca de fórmules noves i creatives, i mesures extraordinàries. No podem seguir amb la mateixa dinàmica de sempre, només posant algun pedaç. El pressupost, recentment aprovat, s’ha de reformular de dalt a baix, amb una màxima: evitar que més vallencs i vallenques caiguin en situació de pobresa i descronificar la situació dels que ja ho estan. I no ens serveix l’excusa que aquesta matèria és competència d’altres administracions, no. Salvar els vallencs i vallenques de caure en situacions de pobresa, és el deure d’aquest Ajuntament. Cal posar recursos propis i de manera urgent, per pal·liar els efectes d’aquesta crisi. No podem esperar de braços plegats a unes administracions superiors que, donada la mala gestió que de moment s’està fent de tot plegat, no ens inspiren massa esperança ni confiança.

Resulta imprescindible començar a planificar de forma urgent les noves necessitats socials i econòmiques que està provocant la Covid-19. La crisi ja està aquí, i des de la CUP exigim, que des de l’Ajuntament es comencin a plantejar i realitzar accions concretes i realitzables. I que es plantegin des de la participació i coordinació de tots els grups representats del consistori, ja que és una situació que requereix de cooperació i treball per a un objectiu comú.

Ens preguntem què els hi deuria semblar el vídeo promocional de la Festa Major a les persones que aquests dies estan anant a recollir aliments. Ells i elles també són vallencs i vallenques, i la nostra prioritat seria que tinguin un plat a taula assegurat, i unes expectatives de recuperació econòmica. Després ja vindrà la resta.

Necessitem deixar d’amagar la realitat, i que l’Ajuntament s’aboqui comunicativament per a donar resposta a aquestes situacions. Elaborant i facilitant la màxima informació possible perquè totes les persones afectades per la crisi actual puguin tenir eines per sortir-se’n.

Tant que li agrada a l’equip de govern parlar de fer pinya, doncs ara és el moment de fer pinya, més que mai, des de la redistribució de recursos i la solidaritat.
 

Lu Quintero Gallego, representant de la CUP al Consell Econòmic i Social