Els pressupostos participatius han d'establir les bases per crear un compromís entre representants polítics i la ciutadania i articular uns canals, espais i vincle de confiança i diàleg per aprendre a treballar conjuntament.

Per això, voler fer una ciutat participativa a través d'aquests pressupostos participatius, és començar la casa per la teulada, mofant-se del sentit real de la democràcia participativa. Ja que lluny de donar poder als ciutadans, els redueix a contribuents i votants, i, els utilitza per a legitimar decisions preses pel propi govern.

Si realment es cregués en els pressupostos participatius, s’iniciarien processos de participació a través d'estructures ja existents, o de nova creació. Estructures organitzades, que caldrà dotar de capacitat de debat, de veu i mitjans en la presa de decisions vinculants. Amb aquesta finalitat, creem consells de barris i de ciutat, per analitzar i treballar la realitat des dels propis veïns i veïnes. Creem consells de joves, d’infants, de dones, consells sectorials que permeten debatre i deliberar arribant a consensos sobre quines són aquelles polítiques públiques que necessitem com a ciutat, i que volem com a ciutadans i ciutadanes, i no només aquelles que com a polítics ens interessa fer.

El govern actual entén la participació establint que el ciutadà és un mer consumidor d’actes i propostes. Es posa l’accent en la decisió final, en les quantitats, en el punt d’arribada i no pas en el procés i actors implicats en el propi procés i en la riquesa i moments que dimensionen i humanitzen el procés de participació i fan que el ciutadà s’apropi i es faci seva “la política”.

Davant d’aquesta realitat, des de la CUP ens preguntem: quin objectiu té pel govern fer aquest tipus de pressupostos participatius? Perquè toca? Per electoralisme? Per transformar les seves prioritats en accions de govern?

Per la CUP, el municipalisme participatiu ha de donar legitimitat a les persones organitzades, apoderar-los, oferir espais de treball i presa de decisions i comprometre’s a convertir en accions de govern les decisions del poble.

Cal una revisió profunda d’això que l’equip de govern anomena “participació”. Si mirem les dades de les anteriors edicions ens trobem que al 2017 hi van participar un 2.4% del cens, i al 2018, un 3.6%. De fet, l’opció més votada en l’anterior edició la van votar 156 de 20583 persones, unes dades prou dramàtiques com per esperar-ne una mica d’autocrítica per part de l’equip de Govern.

Més enllà dels detalls (prou eloqüents i indicadors del procés i de la manca de voluntat real de transformació) pensem que aquest plantejament de la participació, amb la votació de temes que es prioritzaran segons el nombre de vots - i alguns dels quals afecten a necessitats bàsiques de la ciutat i a col·lectius i espais molt diferents- la seva tria pot esdevenir un motiu de conflicte alimentat per la pròpia administració. I el més preocupant: genera un clima de competitivitat entre barris, ens i col·lectius.

Sembla que no n’aprenem del passat. Tenim alguna valoració de com va anar l'any passat? Creiem que els projectes triats responen a unes prioritats de la nostra ciutat? O senzillament són les propostes de petits col.lectius?

Volem seguir alimentant processos perifèrics amb grans campanyes publicitàries, on l’èxit es mesura en funció del número d’assistents, i no en funció de la qualitat del procés, ni dels canvis que el procés generi en la realitat local?.

El concepte de “participació ciutadana” ha estat buidat del seu contingut real, pervertit i degradat, i farcit d’un significat fals, interessat i enganyós. Per aquest motiu us convidem a reflexionar sobre això, a ser crítics i desaprendre tot allò que fins ara ens han venut com a “participació ciutadana” i recuperar el valor real de la participació que es duu a terme des del poble i per al poble.

Ester Huguet, regidora de la Crida per Valls-CUP