Abans de parlar dels matisos faig una referència a les mutacions perquè del Pacte del Tinell a Junts Pel Sí, passant per Perpinyà i el Govern a l'ombra, un pot perdre el fil amb tanta mutabilitat. O potser no, perdoneu, ells en diuen sentit de país. El mateix sentit de país, suposo, que els va motivar a animar la CUP a pressionar CDC perquè el Sr. Mas fes un pas al costat, fins que pacten, a Poblet, les quotes de poder en el nou Govern: 49% ERC 51% CDC. Tot pel país i Mas és el nostre president, entonava l'Oriol en un emotiu -i calculat- discurs. Aquí sí que devien gaudir del seu minut de glòria mediàtica.

Totes les estratègies són legitimes -sempre i quan siguin honestes, no tot s'hi val- i nosaltres, els de la CUP, hem decidit -mitjançant un debat intern- no engolir el gripau. La història ens jutjarà sí, a totes, però ja sabem que la història l'escriuen els guanyadors i depèn qui guanyi, uns o altres en surten malparats i assumim la responsabilitat. La responsabilitat de seguir al costat dels qui fins ara no han tingut l'opció d'escriure la seva part de la història. Aquells que vosaltres avui esteu instrumentalitzant per atacar mesquinament a una formació política que mai s'ha amagat de ser el que som: independentistes, socialistes, feministes i anticapitalistes.

Sabeu i mentiu manifestament, quan afirmeu el contrari, que els pressupostos no entraven dins el pacte d'estabilitat -fins i tot ho va dir el president Puigdemont en una entrevista a TV3- i que un cop signat l'acord d'investidura ja vam aplaçar a Junts pel Sí a negociar els pressupostos. Què ha passat des d'aleshores? Entrem en els matisos. Ha passat el mateix que ja va passar en les negociacions per la investidura, que Junts pel Sí -amb l'ombra sempre present de CDC- ha jugat a dilatar les negociacions per acabar presentant la seva proposta, dient que és la què s'ha estat negociant i traient de les cloaques l'alè infumable de tertulians a sou per traslladar tota la responsabilitat a la CUP. De CDC ens ho podíem esperar, la connivència d'ERC ens fa mal.

Esperàvem molt més per part d'un partit d'esquerres en alça i que avui ja ha esdevingut la força central -majoritària- del bloc independentista. Esperàvem canvis més profunds, a Valls i al país, en comptes d'escoltar retrets «infantiloides» de l'estil del «senyor Montoro juga al Fort Apache». Aquest procés va de fer política en MAJÚSCULES, no de pactar quotes de poder o de vendre clauers amb l'estelada. Volem que quan parlem de participació, de cohesió, d'inclusió, d'igualtat...d'independència, ho fem amb tot el sentit de la paraula i no com a mera literatura per vendre fum com fins ara alguns han fet. Això és el que esperàvem del soci de govern.

La setmana passada la Consellera Meritxell Ruiz corria a explicar als directors de les escoles del Penedès que per culpa de que la CUP no havia aprovat els pressupostos no es podria aplicar una reducció de dos hores als professors de més de 55 anys, ni contractar a 350 professionals per substituir-los. Una decisió que havia estat presa amb anterioritat al Ple dels pressupostos, concretament a la resolució que apareix al DOGC amb data 3 de juny. Donar ara les culpes de tots els mals a la CUP és mentir i és un acte de cinisme quan a les espatlles de CDC amb la connivència d'ERC s'han retallat 5.000 milions d'euros en aquests anys de crisi.

A més, recordem diverses actuacions de Junts pel Sí al Parlament que han impedit augmentar els ingressos que s’haurien pogut destinar a educació: “CDC va vetar que la llei de pressupostos inclogués una pujada d’impostos a les rendes altes que hauria permès afrontar la reversió de les retallades de manera real; i Junts pel Sí va votar, juntament amb el PP, en contra de la modificació de l’impost de successions un 5%, fet que hauria comportat 400 milions d’euros més de recaptació”. I una dada rellevant: han quedat pendents 800 milions d’euros de romanent de la partida destinada a pagar interessos del deute, que si la Generalitat vol pot utilitzar per partides socials. I finalment recordem que Junts pel Sí i el PP van votar favorablement a mantenir els concerts a les escoles d'èlit que segreguen per sexe i que reben 25 milions d'euros anuals

No instrumentalitzeu més la pobresa, no jugueu amb els funcionaris públics i no mentiu més entorn als pressupostos. És cert que són un instrument important, però no el definitiu, i tot i ser prorrogats i hi ha fórmules diverses per poder fer modificacions pressupostàries i dotar de més diners les diferents partides socials. A Valls en som exemple perquè no fa ni tan sols un mes que el Govern -amb tots els vots en contra de l'oposició- va fer una modificació per valor de 500.000€. Deixin de mentir i d'explicar contes que la gent ja és adulta. El camí que ha iniciat el poble català cap a la independència no s'acaba per no aprovar uns pressupostos, res acaba i tot està per fer, però per això cal que ens posem a treballar plegats, un fet que fins ara no s'ha produït.