“Ha tornat la rifa de Nadal: hi ha bones ofertes, una per cada barri, una per cada col·lectiu, una per cada ocasió, un forat per cada pedaç,...hi ha milers de premis i, si hi participes, el premi pot ser teu!
Afanyeu-vos homes i dones del cap dret! Ha arribat la tómbola de la participació ciutadana feta amb paper de cel·lofana!
Farem veure que ens importa la vostra opinió i jugarem del dret i del rodó, amb resultats instrumentalitzats i prèviament desinfectats i capats!”

Un altre any i el mateix xou. El xou de la participació instrumentalitzada, maquillatge a prova d’aigua! Ells ens diuen què podem votar i naltrus opinem sobre aquell petitíssim pedaç que amb veu lleu pretén tapar una minúscula part de les majúscules necessitats d’aquest poble.

Perquè les necessitats reals del poble no han d’anar a concurs, ni a sorteig, ni a tómbola, ni a votació. Les necessitats s’abasteixen des del Consistori: totes, universalment, sense preferències ni sortejos. En cap cas es deixen en mans de l’atzar.

Un altre any, ens toca recordar-vos que no es juga amb les necessitats del poble. Les ciutadanes no hem de prioritzar unes necessitats sobre les altres, un col·lectiu sobre un altre, un barri sobre un altre. Això és joc brut i la política, hauria de fer-ne el menys possible.

Sotmetre a votació les necessitats d’un barri o d’un altre, les d’unes ciutadanes o les altres, és fomentar actituds segregadores entre els barris, entre els col·lectius, entre la comunitat, entre vallencs i vallenques. És jugar amb les necessitats i establir prioritats sobre “qui s’ho mereix més”. Estimular la competitivitat, la rivalitat i la desigualtat entre barris i col·lectius és poc ètic i no potencia la cohesió, ni l’arrelament, ni la pertinença, sinó que ens separa entre naltrus, ens converteix en rivals, en competidors, per voler cobrir necessitats que haurien de ser abastides totes elles des de l’Ajuntament, amb igualtat de condicions.

Un altre any, ens toca recordar-vos que no es juga amb la intel·ligència de vallencs i vallenques. Un pressupost participatiu és un procediment molt seriós, apte per aquells que es prenen aquesta qüestió amb rigorositat, no com aquest govern que ridiculitza i parodia la participació ciutadana. Les ciutadanes tenim la intel·ligència suficient per tal de poder decidir sobre els assumptes importants d’aquesta ciutat. Un pressupost participatiu implica tenir formació, informació política i tècnica, transparència, deliberació, construcció, execució i seguiment dels consensos polítics i, especialment, creure’s que la ciutadania pot i ha de prendre les decisions importants que afecten Valls. No només els temes obvis d’enllumenat, no només les engrunes, sinó també quin model de ciutat volem, com es distribueixen les partides, i cap a on van el gran gruix de les inversions.

La vostra és una falsa participació que alimenta valors miserables per poder-se penjar una medalla social i participativa de falsa democràcia. I potser cada any surt menys a compte la fórmula perquè com deia aquell “els petits es fan grans” i ja no ens ho creiem tot, quan ni tan sols el propi govern es creu del tot aquest joc.

Pere Vidal Domènech, regidor de la CUP de Valls