MOLTA AFLUÈNCIA A LA FORMACIÓ SOBRE COM CREAR POLÍTIQUES PER COMBATRE LA POBRES ALIMENTÀRIA

Catalunya es troba en una situació d'emergència social que no té precedents en la seva història recent. Des de l’any 2008 s'han generalitzat i diversificat les formes de pobresa i exclusió social, fenomen que afecta gairebé un 30% de la població catalana, i han augmentat considerablement les desigualtats socials.

La pobresa alimentària és una de les cares més dramàtiques de la pobresa, una xacra que afecta la totalitat de les vides de les persones que la pateixen. Malgrat que no hi ha dades que permetin determinar amb exactitud l'abast que té actualment aquesta problemàtica a Catalunya, tot indica que avui quasi 2 milions de catalans i catalanes tenen dificultats per accedir a una alimentació suficient i/o adequada. Així mateix, diverses evidències mostren que bona part d’aquestes persones que es troben en situació d'empobriment pateixen malnutrició.

El cap de setmana passat va tenir lloc a Valls, a la Biblioteca Popular, la formació «Respostes a l'emergència alimentària en clau de Sobirania Alimentària» amb l'objectiu d'aportar idees, eines i metodologies per tal de dissenyar projectes integrals que donin solucions a aquesta situació actual. Van participar en la formació 25 persones d'arreu de la província de Tarragona: Valls, Montblanc, Tarragona, Reus, El Rourell, La Granada, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès, Llorenç del Penedès, Gelida, Vallbona de les Monges i Lleida.

En la primera jornada es va fer un repàs dels impactes de l'actual model agroindustrial de producció d'aliments. Es va explicar el naixement de la Sobirania Alimentària com a moviment social que proposa un model d'apoderament i autonomia de la societat des del punt de vista de l'alimentació des dels sectors de l'economia, la cultura, la societat, les polítiques, la gestió del medi.... i es va parlar de com es poden millorar les actuals mesures per combatre l'actual situació de pobres a alimentària per fomentar l'apoderament de les persones i l'autoproducció d'aliments.

Moltes mesures d'ajuda alimentària que s'estan desenvolupant des dels nostres municipis, com per exemple els Bancs d'Aliments o El Gran Recapte, sense voler-ho estan contribuint a l'enriquiment de les grans empreses de distribució a costa del treball voluntari de moltes persones, de les butxaques de l'Estat i de les nostres. Es va treballar sobre com transformar aquestes mesures per a que contribueixin a l'apoderament de les persones, la desestigmatització de la pobresa, a l'economia local i a la cohesió social.

Alguns exemples de projectes interessants que es van exposar i que ja estan funcionant arreu de Catalunya són: els Horts Socials de Montblanc, els Horts comunitaris de Can Masdeu, els Vals de compra que només es poden utilitzar en mercats municipals o en el petit comerç de Barberà del Vallès, els Bancs de terres de Terra Franca, plcs de condicions per a que la compra pública es destini al producte de proximitat ... Trobareu més informació en l'informe «Ja volem el pa sencer»:

http://www.entrepueblos.org/files/Ja_volem_el_pa_sencer.pdf

El segon dia va consistir en un seguit de dinàmiques participatives per a que les participants dissenyessin un Pla d'Acció Local per tal de donar resposta de l'emergència alimentària en el seu context quotidià i amb les eines i recursos a l'abast en els seus municipis. Van sortir propostes prou engrescadores i llestes per portar a la pràctica. El Casal La Turba de Valls es va encarregar dels esmorzars i del dinar al llarg del cap de setmana.

Es va treballar sobre com transformar aquestes mesures per a que contribueixin a l'apoderament de les persones, la desestigmatització de la pobresa, a l'economia local i a la cohesió social.