La situació de crisi
econòmica
actual s'ha generat per una nefasta política financera executada en aplicació dels
criteris neoliberals de creixement continu.

Aquesta crisi ha produit el colapse
d'un model que es basava en l'absorció de la producció mitjançant
l'endeutament de les classes populars. Mentre aquestes perdien poder adquisitiu
any rere any, augmentava el seu endeutament (fins a fer-se insostenible) per a
mantenir el nivell de consum necessari pel sistema capitalista especulador
imperant, produint-se el “tancament
de l'aixeta”
del crèdit
quan esclatà
la bombolla.

Aquesta situació era
promoguda també
per les instàncies
estatals i les primeres mesures adoptades una vegada es va reconèixer que
ens trobàvem
en crisi, lluny d'apuntar el camí
per a superar el model econòmic
que ens ha dut aquí,
es van dedicar a injectar diner públic als veritables culpables de la
crisi (la banca i les grans multinacionals). Unes mesures encaminades a “posar
pegats”
per a que tot segueixi igual.

L'Estat espanyol i, de retruc, els Països
Catalans, està
patint especialment la crisi econòmica per la preeminència dels
sectors més
especulatius. El creixement econòmic
de la darrera dècada
s'ha forjat en la construcció
amb finalitats especulatives, promogut pels governs estatal i autonòmics i
també
per les corporacions locals que veien en les taxes i impostos relacionats amb
aquesta activitat econòmica
la base del seu migrat finançament
en relació
als serveis que han anat assumint (tot i no ésser, en molts casos, l'Administració Pública
competent).

La rebaixa dels ingressos (per la
davallada de les rendes i els beneficis) i l'augment de la despesa provocat per
la injeccció
de diner a la banca i les grans empreses han fet augmentar el dèficit públic que
el govern espanyol, pressionat per instàncies econòmiques
internacionlas, pretèn
eixugar amb la reducció
de la despesa pública
alhora que s'intenta incrementar els ingressos augmentant impostos.

S'ha triat la pitjor aplicació possible
d'aquesta fòrmula,
retallant la despesa social i augmentant aquells impostos que tenen una
afectació
més
gran per a les rendes més
baixes (com l'IVA).

Retallada de salaris al sector públic,
congelació
de les pensions, eliminació
de prestacions socials (com el xec nadó), etc, s'han vist ecompanyades d'una
reforma laboral que suposa una nova pèrdua de drets dels i les treballadores
(rebaixa a la pràctica
del cost de l'acomiadament que, a més, és finançarà en part amb diners públics,
restricció
del dret a la tutela judicial efectiva, restricció del dret a la negociació col·lectiva
permetent a l'empresariat l'incompliment dels acords, etc).

A més, s'ha anunciat per a la tardor una
reforma del sistema de Seguretat Social amb nous retrocessos de drets socials,
amb propostes com l'ampliació
de l'edat de jubilació,
l'ampliació
dels anys a tenir en compte per al càlcul de la seva base reguladora,
eliminació
de la pensió
de viduïtat
i orfanesa en alguns casos, substitució de la mateixa per una indemnització a tant alçat en
altres casos, etc.

En definitiva, les mesures adoptades
pel govern espanyol, especialment la reforma laboral  (aprovada per Reial Drecret i actualment en
tramitació
a les Corts espanyoles com a projecte de llei) i la reforma del sistema de
Seguretat Social suposen una nova agressió dels drets socials de les classes
populars.

Davant d'aquesta agressió, les
organitzacions sindicals han convocat una vaga general pel proper dia 29 de
setembre.

Cal tenir ben present que la
mobilització
(de la que la vaga n'és
una expressió)
és
l'eina que tenen les classes populars, els i les treballadores, per tal de
defensar i fer valer els seus drets. Ha estat així històricament (cap dret no s'ha vist
reconegut sense una fase prèvia
de mobilització)
i així
és
ara, tot i que la societat individualista i consumista que han fomentat aquells
que en l'àmbit
econòmic
ens han abocat a la crisi, hagi fet que la 
consciència
col·lectiva
estigui adormida, essent necessària
per tal de fer front a les “contrareformes”
plantejades pels poders econòmics
i empresarials i executats pel govern estatal.

La vaga general, com deiem, és un dels
instruments per fer valer els nostres drets com a treballadors i treballadores,
com a ciutadans i ciutadanes. Aquest és un bon moment per fer despertar la
consciència
col·lectiva.
Motius en sobren. Deixar aquestes agressions sense resposta és adobar
el terreny per a noves agressions futures.

És
per tot l'exposat, que el grup de la Candidatura d'Unitat Popular proposa al
Ple l'adopció
dels següents

ACORDS:

PRIMER. L'Ajuntament de Valls es
posiciona a favor de la vaga general convocada per les organitzacion sindicals
pel proper 29 de setembre.

SEGON. L'Ajuntament insta el Govern
espanyol a fer un canvi de rumb en les polítiques per fer front a la crisi, que
s'haurien d'encaminar a un veritable canvi de model econòmic i
produtiu, al servei de les classes populars i no als interessos d'aquells que
precisament ens han dut a la crisi econòmica.

TERCER. En conseqüència,
l'Ajuntament insta el Govern espanyol a la derogació de la
reforma laboral aprovada mitjançant
el Reial Decret 10/2010, de 16 de juny i el projecte de llei que s'està
tramitant.