Badalona, Cerdanyola del Vallès i Molins de Rei ja ho han fet, com també Noruega i l'Equador.

La CUP també presentarà al proper Ple municipal una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per la Renda Garantida Ciutadana i una altra de rebuig a les reformes educatives del govern espanyol i de la Generalitat

La CUP de Valls presenta al Ple municipal d'aquest divendres dos d'agost una moció per a declarar il·legítim una part del deute municipal. Segons la CUP, “el deute públic representa avui un dels principals problemes de les institucions públiques i (...) afecta quotidianament a la vida de la ciutadania i als serveis públics degut a la obligatorietat de les institucions de fer front prioritàriament al deute per davant dels serveis públics i el manteniment de les estructures de solidaritat i benestar”.

Bona part d’aquest deute nou es deu al Pla de Pagament de Proveïdors 2012 impulsat pel Ministeri d’Economia i d’Hisenda, pla que la CUP ja va denunciar en el seu dia al Ple municipal per seguir beneficiant la banca privada. El govern central va donar diners públics a la banca privada i aquesta n’ha cedit després a les administracions públiques cobrant elevats interessos del 5% per uns diners públics als quals la banca privada va accedir a un interès inferior a l’1%. En el cas de Valls són 1.147.000 euros públics que, enlloc d’haver estat prestats directament a l’ajuntament, arriben mitjançant la banca privada.

Les Nacions Unides recomanen que les legislacions nacionals contemplin les causes d’il·legitimat del deute i els casos recents del govern Noruec i Equatorià ens demostren que els poders públics poden fonamentar-se en aquesta il·legitimitat per negociar o anul·lar part del seu deute contret.

La moció presentada per la CUP demana “considerar il·legítims els interessos contrets amb les entitats financeres privades pel capital prestat de 1.147.000€ en el marc del Plan de Pago de Proveedores 2012 del MEF on s’han aplicat interessos del 5% per diners públics que aquestes entitats financeres han obtingut a interessos inferiors a l’1%.” La moció també demana “quantificar la xifra total d’aquests interessos i a emprendre les accions legals necessàries davant la justícia espanyola, europea i internacional per aconseguir la nul·litat d’aquest deute il·legítim.”

La CUP recorda que els Ajuntaments de Badalona, Cerdanyola del Vallès i Molins de Rei ja han declarat il·legítim aquesta part del deute municipal. A Badalona la moció va ser aprovada per ICV, PSC i CiU, mentre que a Molins es va aprovar a proposta de tots els partits, inclosos CiU i PP.

Moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per la Renda Garantida Ciutadana

La proposta té per objecte garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa. Segons la ILP per la Renda Garantida Ciutadana, aquest és un instrument factible d'eradicació de la pobresa, un mecanisme de repartiment de la riquesa i distribució de la renda, que pot donar la seguretat econòmica als ciutadans davant la incertesa i l'arbitrarietat. Permet iniciar altres maneres de viure, fomenta la igualtat de gènere i contribueix a eliminar els estigmes socials.

Moció de rebuig a les reformes educatives del govern espanyol i de la Generalitat

La CUP presenta una moció contrària a la LOMQUE espanyola i a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Segons la CUP, la LOMQUE és una eina d’homogeneïtzació nacional espanyola i la majoria dels partits ja s'hi han manifestat en contra al Ple de Valls. Però cal dir també que la LOMQUE preveu un model de gestió que obre la possibilitat a la privatització i a la participació d'empreses en l'esponsorització i a la contractació de personal docent per part de les direccions, entre d'altres qüestions socials.

Per la CUP, la LEC no és l'alternativa a la LOMQUE ja que significa un desviament del model educatiu català cap al model de l'escola privada. Els diferents decrets que despleguen la LEC jerarquitzen l'ensenyament, de manera que certes titulacions, la inspecció i la direcció de centre esdevinguin els principals protagonistes del procés educatiu. En aquest context el docent passa a ser una figura que depèn totalment de la direcció, alhora que se’n precaritzen les condicions laborals i s’atempta contra la seva estabilitat laboral (un requisit imprescindible per al bon funcionament de l'educació).

Segons la moció, “aquest conjunt de reformes no és aïllat: es tracta d’un intent més del conjunt de reformes que les classes populars catalanes estan patint i que pretenen estructurar una societat més jeràrquica, amb més privilegis i avantatges per a una minoria, i més dependència, precarització i anul·lació de drets per a la majoria de la població.”