Aquest càlcul, que es faria segons l'Indicador de Renda Suficient Català, determinaria un cost molt diferenciat per la ciutadania que paga aquestes taxes en funció de la seva capacitat adquisitiva. Aquest sistema, que ja funciona amb èxit en municipis on governen forces municipalistes transformadores com Cerdanyola o Badalona, serveix com a exemple per caminar cap a una societat més igualitària, on qui més té, més pagui, i qui menys té, menys pagui. La CUP fa molts anys que presenta al·legacions a les ordenances fiscals anuals perquè les ordenances es converteixin en un sistema de redistribució de la riquesa disponible per la ciutadania, però l'ajuntament de Valls, governat des de 2003 per CiU, no ha estat mai sensible a aquestes qüestions. Anys després que els diferents governs conservadors han al·legat dificultats tècniques per tal d'introduir elements de progressivitat en les ordenances, la CUP allà on governa ara demostra que és possible fer-ho i que cal demanar més esforç a qui més té i deixar respirar a qui té menys.

A més, la candidatura anticapitalista posa altre cop sobre la taula la necessitat d'actuar sobre el problema de l'habitatge a la ciutat. El consistori té aprovat de fa anys un recàrrec del 50% sobre pisos buits però aquest mai s'ha aplicat pels problemes de desplegar el sistema de control i investigació d'aquests. Ara, una vegada més, altres municipis com Badalona ha demostrat que es pot aplicar una quota directament als pisos buits i que no té cap complicació legal. El sistema de vigilància i control es determinaria a partir d'un reglament per fer la inspecció, però la CUP creu que tot és qüestió de voluntat política. El pla d'habitatge va posar de manifest la problemàtica que existeix en aquest tema a Valls i cal actuar amb urgència, i una mesura via ordenances és la de gravar els pisos buits efectivament per obligar als propietaris (a la vegada que incentivar-los amb altres mesures que fan falta) perquè posin a disposició de lloguer els seus habitatges buits.