La CUP demana que es faci públic el preu pactat i la forma de pagament Per la CUP la millor solució i més justa és que Incasòl cedeixi l'ús dels terrenys · La CUP tem que hi hagi un acord amagat que acabi tenint un resultat semblant al que marcava el conveni que s'havia d'aprovar el 12 d'abril.

Segons la CUP el nou conveni amb l'Incasòl conté alguna millora notable respecte al què s'havia d'aprovar el 12 d'abril, ja que desapareix del conveni la vinculació del Museu Casteller amb projectes de desenvolupament urbanístic i, per tant, formalment no condiciona el POUM ni el creixement de la ciutat. La CUP està satisfeta que el govern finalment hagi assumit aquesta reivindicació i abandoni la lògica del xantatge, com ja va passar amb l'ARE de Ruanes. La CUP també està d'acord, tal com ja ha manifestat, amb el canvi d'ubicació del Museu, deixar sense efecte l'ARE de Ruanes i dissoldre el consorci, però no en un sistema d'expropiació que no marca el preu ni com es pagarà.

La CUP considera inacceptable que el conveni no fixi el preu dels terrenys, no digui amb quins criteris s'establirà el preu ni com es pagarà. Per la CUP és difícil creure que les dues administracions no hagin arribat ja a un acord sobre el preu del sòl i alerta que es poden estar amagant acords abusius per la ciutadania, en benefici d’una altra administració. Batet només està traspassant el problema als propers governs municipals.

En el nou conveni desapareix la quantitat de 1,8M€ com a valor que s'havia de compensar a Incasòl a través de l'aprofitament mig generat amb la urbanització de Ruanes. Un valor totalment abusiu que no s'ajusta de cap manera ni al cost d'expropiació que hi va haver en el seu moment ni al preu que puguin tenir aquests terrenys actualment, que la CUP ha valorat al voltant de mig milió d'euros. Tot i aquesta millora notable, el resultat del nou conveni pot acabar sent el mateix o similar al què es fixava en l'anterior proposta, és a dir la cessió de l'aprofitament mig de Ruanes per un valor superior al que valen les finques d'Espardanyers. Aquest nou conveni, per tant, pot seguir sent un mal acord per Valls. Si el conveni no fixa el preu és perquè amaguen un preu acordat que, a causa de la pressió exercida per la CUP no poden explicar en aquest moment. Ningú s'arriscaria a signar aquest tipus de conveni sense un acord previ.

Incasol va comprar uns terrenys rústics i algun dia obtindrà uns beneficis de l’urbanització de Ruanes o vendrà els terrenys a una societat promotora, tots els beneficis, tots els excedents urbanístics sense el consorci i el nou conveni seran per Incasol i l’Ajuntament només hi guanyarà l’aprofitament mig. El pitjor de tot plegat serà el preu d’Espardenyers, ja que si el preu és abusiu, Incasòl es quedaran amb bona part d’aquest aprofitament.

Amb aquesta operació Incasol, que ja acumula beneficis històrics a Valls, és qui guanya i a més la Generalitat s'estalvia el 50% del finançament del Museu.

Parlar d'expropiació és una justificació política

A l’ARI 4 d'Espardenyers només queden dues administracions com a propietàries dels solars: Incasol n'és el propietari majoritari, l’Ajuntament és el propietari de tres finques i queda encara una finca en fase de compra. El nou conveni acorda el sistema d’actuació per expropiació, però entre les dues administracions això vol dir que és més una compra venda amb un preu acordat i un pagament diferit en el temps per part de l’Ajuntament, única administració actuant una vegada aprovada la modificació puntual del ARI 4. Si no existeix aquesta voluntat d’acord ens estan enganyant a tots. L’única expropiació seria la de la finca pendent de comprar.

Què no s'està explicant?

L’Ajuntament, segons el redactat del conveni, assumeix la possessió immediata de les finques d’Incasol, totes les despeses derivades, el manteniment i conservació, el pagament d’impostos com l’IBI i les assegurances que garanteixin la responsabilitat patrimonial o civil. Una administració pública no pot encarregar-se d'aquestes despeses en finques que no són de la seva propietat, sense unes causes justificades per motius d’extrema gravetat i perill per les persones o propietats veïnes. L'Ajuntament hauria d'assumir aquestes despeses després de l'expropiació, quan les finques ja fossin de la seva propietat.

El més just és la cessió d'ús o cost 0

Tal com ja va proposar la CUP, la millor solució i la més justa és la cessió d'ús per part d'Incasòl dels terrenys a Espardenyers per tal que l'Ajuntament hi tiri endavant el museu. Incasol s'està beneficiant de la ciutat de Valls com si fos una empresa privada i no té intenció de fer res amb els terrenys a Espardenyers. La Generalitat s'ha desentès de la seva part de finançament del museu però podria participar-hi d'aquesta manera, cedint l'ús dels terrenys, de manera que no perdria patrimoni. Incasòl està en bancarrota i ara vol aprofitar-se de la ciutat de Valls per a pagar errors com els de les Àrees Residencials Estratègiques i la mala gestió que l'ha portat a especular amb terrenys a gran escala.

No és veritat, tal com diu Albert Batet, que una administració no pugui fer inversió sobre uns terrenys que no son seus. Es pot fer de tres formes: la cessió d'ús, la cessió de possessió o el dret de superfície. Només cal justificar que la inversió realitzada s'amortitzi durant el temps de cessió. En tenim exemples cada dia: la setmana passada Incasòl cedia el dret de superfície d'un local per a l'ampliació del Museu de Montmeló; és habitual que els Ajuntaments, com el de Valls, cedeixen el dret d'ús de terrenys per a què la Generalitat hi faci escoles, centres sanitaris, etc.

La segona millor alternativa seria pagar un preu just pels terrenys a Espardenyers, no superior a 0,5M€ i acordar amb quins terrenys se'ls hi paga això, però en cap cas deixar-ho obert.

Més informació: “El conveni de L'Ajuntament de Valls amb INCASOL suposa pagar el triple del preu real dels terrenys a Espardenyers” http://valls.cup.cat/noticia/el-conveni-de-lajuntament-de-valls-amb-incasol-suposa-pagar-el-triple-del-preu-real-dels