La CUP creu que Incasol ha estat deslleial als municipis, ja que la compra estratègica de terrenys que ha fet els últims anys en certs municipis ha definit o condicionat el creixement d’aquests, d’esquena als Ajuntaments i la ciutadania. El Govern d’Entesa ha confirmat aquesta actuació amb l’aprovació del Decret de les ARE, que permet a la Generalitat definir el creixement dels municipis i la seva població, eliminant  l’autonomia municipal i els drets dels ciutadans a la participació en la definició del propi municipi. La CUP denuncia que això és un retrocés en les competències municipals i una retallada dels drets de la ciutadania i ho identifica amb una política de dretes i retrògrada. La CUP també valora que el major promotor de l’especulació immobiliària a Catalunya és l’Incasol i que aquesta institució no representa els interessos de la ciutadania.





2 anys després de l’aprovació del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, bona part de les ARE han estat paralitzades a petició dels Ajuntaments afectats o a causa de la pressió popular contrària. En gran part de les ARE, s’ha modificat substancialment a la baixa el nombre d’habitatges. Incasol està retardant la creació dels consorcis que han de gestionar i tirar endavant les ARE i encara no ha fet l’aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics del Vallès Oriental i el Penedès-Garraf. També s’han retardat totes les previsions de construcció d’habitatge. Això evidencia que el suposat caràcter de Mesura Urgent que justificava el Decret era fals i no s’ajusta a la realitat. La CUP creu que tot plegat és una evidència de la greu situació econòmica i política d’Incasol, a causa de la crisi immobiliària i financera, que desaconsellava tirar endavant el Decret de les ARE, i agreujada per la imputació en el cas Pretòria del seu gerent, Emili Mas, per presumpta corrupció urbanística. Per tot plegat, la CUP demana al Govern de la Generalitat la retirada de les ARE.



La CUP ja va denunciar públicament el novembre del 2008 que el Decret de mesures urgents en matèria urbanística no donava resposta al problema d’accés d’habitatge, sinó que era una mesura per satisfer les necessitats del capital promotor i constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasol ha anat comprant arreu del Principat.



El Govern d’Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el Pacte Nacional per l’Habitatge com una solució al dèficit d’habitatge protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de les vivendes que es construiran gaudiran d’algun tipus de cobertura pública. S’obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades de polítiques reals per garantir l’accés a l’habitatge, els actuals criteris d’accés a la protecció oficial exclouen els sectors més populars de la nostra societat; fins i tot en certs casos, el preu de l’habitatge protegit supera el preu de mercat. Les esperades mesures urgents en matèria d’habitatge han oblidat deliberadament les polítiques de foment del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La crisi immobiliària actual és una crisi d’excés d’oferta i ara al Principat i als Països Catalans hi sobren pisos. A molt pocs llocs es pot assegurar que facin falta habitatges.



Les conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a veure amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i la invasió de l’autonomia municipal. S’eliminen els processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en les qüestions de planejament general dels municipis i es vulnera l’autonomia municipal garantida fins ara en matèria d’ordenació urbanística, anul·lant l’autonomia municipal pel que fa a la tasca planificadora i d’ordenació del territori. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar.



Les ARE també són l’exemple més evident del model de creixement indefinit que segueix defensant el Govern d’Entesa a Catalunya. Un model oposat als principis de sostenibilitat i preservació del territori. Les ARE impliquen un creixement, en nombre d’habitatges i de població, totalment inassumible i insostenible pel país i pels municipis afectats. Les ARE agreugen la realitat dels “barris dormitori” aïllats, i son, doncs, una política de desnaturalització municipal i social.



Les CUP consideren que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals i que suposa la més gran vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments. Per tot plegat, les CUP ja han iniciat els tràmits per interposar un Contenciós Administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) de les Comarques Gironines i del Vallès Occidental, i n’interposarà en breu als de Ponent, Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Barcelonès, Terres de l’Ebre i Comarques Centrals. També interposarà Contenciós Administratiu als PDU del Penedès-Garraf i del Vallès Oriental, quan hi hagi l’aprovació definitiva dels mateixos.