Com que sabem que aquests dies esteu estudiant i debatent la proposta encarregada a l'IEV pel consistori, voldríem afegir la nostra a fi de tenir un ampli parer.

Per començar, donem per suposat que pels temps que estem, parlem de nom de dona.

Primer, si busquem dones representatives que mereixin ser homenatjades donant el seu nom a la plaça, pensem en dones que hagin destacat per alguna activitat en relació amb Valls, que representin a moltes dones o que des de fora honorin la nostra ciutat.

Segon, l´espai, en aquest cas, la plaça que cal donar nom pensem que ha de tenir alguna relació amb la persona escollida i que rescati i promogui la seva memòria a les generacions futures de la nostra ciutat.

Si pensem en aquesta localització de la ciutat, carrer de sant Pere i carrer Forn-nou, ara és una biblioteca. Però qui sap que hi havia hagut abans? No hi queda res que ho recordi. S´ha trencat la memòria i quan es perd la memòria s´emmalalteix, però Valls no vol estar malalt.

En el passat va ser una important fàbrica de gèneres de punt, ca Padró o cal Manresà, molt moderna i de nova planta edificada el 1896. Aproximadament el 1942 passà a la família Creus, de Salomó (en unes circumstàncies per ara poc clares), fins que va tancar en la dècada dels noranta. Si ens preguntem: qui hi treballava, qui hi passava moltes hores al dia, qui transitava per aquest carrer i li donava vida? La resposta és una i clara, les treballadores de la fàbrica, les dones i les nenes. El carrer era seu, era d’elles, sobretot en les hores punta d’entrada i sortida omplint el carrer d’ample a ample. Ca Padró va ser la fàbrica que va donar més feina a les dones de Valls i comarca, fins i tot a domicili. I com les altres fàbriques de teixits vallenques donaven feina a dones i nenes per la seva competència en el treball de l´agulla i per ser dòcils, per la seva resignació i obediència als amos i per resultar més econòmiques que els homes en cobrar uns salaris molt més baixos. Les obreres amb el seu treball movien l´economia de l´empresa, la de la ciutat i ajudaven a l´economia familiar. I quan acabaven la seva llarga jornada laboral a la fàbrica començaven la intensiva feina de la llar, mentre els homes anaven al cafè, la taverna o l´ateneu a fer relacions socials i a descansar. Sort en tenien les obreres de l´ajuda entre elles que alleugerava les desigualtats i la injustícia que patien per part de l´amo i dels homes de casa.

Per tot això i més, mereixen ser recordades. Posar el seu nom les dignifica, recupera la seva memòria, amplia i dóna a conèixer la vida de tot el col·lectiu obrer femení dins la nostra història i recorda Valls com la ciutat obrera que havia estat.

Com a record i reconeixement de totes les obreres vallenques, proposem com a nom de dona per la plaça davant de la Biblioteca Carles Cardó el d’un col·lectiu femení, el de dones anònimes que també han fet la nostra història, Plaça de les Treballadores del tèxtil.

Aprofitem per demanar que l´espai actualment destinat a aparcament, mal anomenat ca la Mateueta, tingui el nom de l´aviadora vallenca, alferez de la República i professora de pilots, Dolors Vives Rodon. I, a la vegada, el més aviat possible es dediqui un espai a la bibliotecària al front, tinent de la República, atleta, traductora, advocada laboralista i lluitadora pels drets de les dones, la vallenca Maria Felipa Español Coll. Ambdues mereixen ser recordades per honorar des de fora la ciutat de Valls. Esperem que les nostres propostes siguin tingudes en compte.

Carta enviada a l’Institut d’Estudis Vallencs relativa a la proposta de nom per la plaça de davant de la biblioteca Carles Cardó