Balanç de la feina feta pel 9N

Fa mesos que des de l'Esquerra Independentista hem treballat perquè la votació del 9N s'arribés a fer, amb garanties i des de la desobediència. Hem dut a Valls les campanyes “Independència per canviar-ho tot”, “Desobeïm” i “Esquerres pel Sí-Sí”, amb la voluntat d'omplir de contingut el procés independentista i fer-lo arribar a la classe treballadora. Hem fet encartellades, murals, hem penjat pancartes i repartit octavetes per cases i al polígon industrial de Valls i Puigpelat. Hem fet assemblees obertes per informar del què sabíem, validar postures i compartir opinions, i hem participat en el debat i la presa de decisions a nivell nacional. Hem proposat l'àmbit de coordinació de “Valls pel Sí-Sí” i hem vetllat perquè els partits no en fossin els protagonistes. Hem fet concentracions i hem portat la Teresa Forcades i el Manuel Delgado a fer campanya per la independència i l'anticapitalisme. Davant la possibilitat de retirades d'urnes i tancaments d'escoles, el 9N una cinquantena de persones ens hem coordinat per ser durant tot el dia als col·legis electorals amb l'objectiu de vigilar i ajudar els voluntaris si era necessari; el Casal va estar obert tot el dia com a punt informatiu i per acompanyar a votar la gent del barri que ho necessités. També vam comptar amb un observador internacional de les delegacions convidades per la CUP i que van repartir-se arreu. Hem promogut repics de cassoles a la comarca i moltes altres petites coses que s'han fet amb la participació de tothom, cadascú des de les seves possibilitats. Des de la cassola i el simple vot, qui va a reunions i qui penja cartells, el 9N és una victòria de totes, però el camí no s'ha acabat i necessitem mantenir la mobilització i el vostre compromís. Ens veiem pel Casal!

Valoració política del 9N

Les hores viscudes als col·legis electorals ens fan sentir un més que justificat orgull de poble i un agraïment infinit a la gent. En aquest sentit volem fer 3 reflexions de cara els propers mesos:

1.- El poble català ha demostrat que la gent podem ser els protagonistes de la història, malgrat els partits, els capitals i els tribunals. La capacitat organitzativa i de mobilització que ha viscut Catalunya en els últims anys té pocs precedents a Europa, i això ens indica que la gent som perfectamente capaços i responsables d’iniciar un procés constituent, per caniar-ho tot si així ho volem.

2.- Ja no ens fa por desobeir, ho hem provat, ens ha agradat i hem comprovat que la desobediència col·lectiva és l’únic camí que té el poble català per autodeterminar-se. Hem desarmat l’estat espanyol i alhora ens hem fet més forts, més cohesionats i solidaris. Legalitat, diàleg i pacte són conceptes que el 9N ha desterrat del full de ruta cap a la independència, i en canvi hem comprovat com la desobediència té una efectivitat i un potencial que molts ens negaven.

3.- Avui som 1,8 milions d’independentistes i no sabem si en som prous per guanyar. Sembla evident que hi ha una part de la classe treballadora que encara recela d’aquest procés i no es creu l’argument de “primer la independència i després ja ho veurem”. No podem ajornar més el debat sobre el model de país que pretenem construir si volem incorporar clarament a la classe treballadora en aquesta lluita per la llibertat.