L’Alt Camp deu ser de les poques
comarques catalanes que no té una ciutat clarament capital. És dur assumir
aquesta realitat precisament des de Valls, però les evidències són tan clares
que tan sols l’alcalde, i els seus cortesans, s’atreveixen a dir que no és
així.

No és agradable moure’t pel Camp de
Tarragona i descobrir que ben poca gent et manifesta que hagi vingut a Valls
ens els últims anys. Algú s’ha preguntat per què han de venir a Valls la gent
de Reus, Tarragona, Cambrils, Vila-seca o Montblanc? No necessiten gairebé res
de Valls. Vénen a veure castells? Potser.

Tampoc ens agrada sentir de la gent
dels pobles de la nostra comarca, que passen per Valls, però no s’hi aturen. Ja
no hi vénen a comprar, ni hi passen el temps d’oci (com tampoc ho fan molts
vallencs!). Podem fer veure que això no és així, com fa l’obstinat alcalde,
però no ens servirà de res. Valls no fa de capital de l’Alt Camp, i la comarca ja
no ens necessita. Això ho sap des de fa temps tothom que no sigui vallenc.

S’havia de plantar Valls al món…

Havíem de ser la capital del món
casteller…

Sort en tenim dels calçots, els
castells i el polígon industrial. Aquests tres són els elements que ens
caracteritzen al Camp de Tarragona, però amb això no n’hi ha prou per ser
capital de res ni imprescindible per ningú. L’alcalde creu que sí. Ell, com a
bon convergent, pensa que les coses no cal tocar-les gaire, i que pel sol fet
d’haver nascut a la ciutat bressol dels castells i dels calçots tothom ens
enveja i admira.

Valls pot fer dues coses, pot
continuar pensant que ha nascut amb la flor al cul i que això de la comarca no
és prou important, o pot fer un gir en la seva política de promoció de la
ciutat i centrar-se en recuperar la capitalitat perduda a la comarca.