Una fleca-bar que ha obert recentment al Pati és la punta de l'iceberg. Aquesta franquícia és d'una marca que s'ha demostrat que obre botigues inicialment rebentant preus per després pujar-los quan cau la competència que ja hi era i que, sota una aparença d'artesania, ven producte congelat com a tants i tants llocs i que no ho amaguen -hi ha documentals on es pot veure tot això que afirmo-. Ha aterrat aquesta franquícia aquí per què sí? No. Cal saber que el govern de Valls porta diversos anys potenciant l'arribada de franquícies com aquesta, fins a diverses jornades per franquícies s'han realitzat últimament. Res és per què sí, és el model de comerç que CiU i ERC deuen voler per Valls. Però tot té conseqüències.
L'exemple de l'aterratge d'aquesta marca al nostre poble és justament contrària a l'aposta pel comerç local. Qui no recorda encara l'efecte devastador que va tenir pels antics colmados l'arribada de les grans superfícies allí a principis dels 90's, amb l'obertura de supermercats i grans superfícies? Fou un error, no sé si buscat activament o per omissió, sense posar-hi límit. Aquestes franquícies de forns poden fer molt mal el ja de per si molt destruït sector del pa a Valls. O als bars del Pati. I si vénen més franquícies en altres sectors, ens serveix la mateixa crítica: atac frontal al comerç propi i de proximitat. Tan atac com no pensar en el comerç local en dies clau com Firagost (només cal fer un repàs per les xarxes socials per veure com l'ajuntament ha tractat els establiments locals aquests dies). Cal política activa i no a la contra: és vergonyós donar premis als forners mentre per l'altra banda fomentes la instal·lació de franquícies que els van a la contra.
Es ven l'obertura d'aquestes botigues de model empresarial global com un gran èxit: preus baixos i llocs de treball. Sobre lo primer, ja està dit que fan l'anomenat dumping (baixar preus per sota del mercat, rebentar la competència i llavors posar preus per sobre mercat); i sobre els llocs de treball, és important plantejar-se quin tipus de llocs crea (condicions de treball: sou, temporalitat, horaris...) i, sobretot, quants en pot destruir del comerç local. Total, que ens podem trobar amb més llocs de treball destruïts que creats i en pitjors condicions que els que hi havia!
Diu Howard Zinn, un activista de la desobediència civil (apunteu-vos-el perquè, en un altre ordre de coses, aviat haurem de recórrer a teòrics com ells per organitzar la desobediència per fer possible la independència d'aquest país!), que l'únic territori del que realment disposem per canviar les coses és la nostra vida quotidiana. És l'espai on podem demostrar que realment un altre món és possible. No hi ha canvi polític (ni comercial, en aquest cas), sense el canvi d'actitud i d'hàbit de cadascú de nosaltres. Ens hi posem?
Autor: Jordi Escoda Cusidó, membre de la CUP Valls