Les dues formacions consideren lamentable i poc democràtica la decisió anunciada per l’alcalde, tot just acabat el ple, comunicant a l’oposició i al públic assistent que les Juntes Generals d’Accionistes, previstes a continuació, se celebrarien a porta tancada.

En el que portem de mandat i també en anteriors, les Juntes Generals d’Accionistes dels òrgans i empreses municipals s’havien celebrat sempre obertes al públic. En opinió dels dos partits, aquesta decisió del govern és un menyspreu a les persones que volien seguir especialment la Junta del Pius i que, en aquell moment, omplien la sala.

És per aquest motiu que els regidors de la CUP, Francesc Martinell, Paloma Vicente i Jordi Robert, així com el de Compromís per Valls, Ramon Font, han optat per no participar en les Juntes Generals d’Accionistes (la del Pius, Provalls i VIAS SAM) i fer costat als empleats i empleades del Pius i de la RAC que eren presents, els quals, han mostrat el seu descontentament vers la decisió govern, que cal interpretar de poruga.

Martinell i Font han demanat explicacions, tant a l’alcalde, com al secretari de l’Ajuntament del per què celebrar, en aquesta ocasió, les Juntes a porta tancada, però només han rebut respostes ambigües i mancades de raonament.

 

La CUP havia preparat per a la Junta un argumentari de vot sobre els Comptes Anuals de 2015 del Pius Hospital, a més de dues preguntes

“Creiem imprescindible fer un posicionament de no aprovació dels comptes, no tant perquè haguem vist alguna irregularitat o disconformitat en l'execució del comptes, sinó com a denuncia pública de l'insuficient sistema de fiançament de la sanitat pública per part de la Generalitat de Catalunya. Creiem que cal denunciar el sistema de finançament autonòmic que fa insostenible el Pius i la RAC, però també la manca d'anàlisi d'alternatives de finançament per part de l'ajuntament i les dues comarques. És un gest simbòlic que creiem imprescindible fer.

 

La Gerència i presidència del Pius van anunciar un Pla estratègic a la premsa, abans de  poder-lo discutir i parlar amb el Consell d'Administració. Es va dir als consellers que se'n parlaria durant el maig, però ja estem a juliol i encara no se n'ha parlat. A més avui, està havent-hi una mobilització important i unitària del comitè d'empresa del Pius, i és per això que creiem oportú fer dues preguntes, esperant la convocatòria del Consell d'Administració per poder-ne fer més”.

 

Les preguntes de la CUP:

a) Des de la gerència i la presidència del Pius, esteu disposats a valorar alternatives al finançament del Pius que permetin un finançament addicional per part del territori (ajuntament de Valls i les des comarques)? En el marc de discussió del pla estratègic es podrà parlar d'aportacions per part de l'Ajuntament? Creieu que hi ha alguna opció de consensuar una fórmula de finançament addicional per part de l'ajuntament?

 

b) Segons els estudis publicats, l'Alt Camp i la Conca tenen una ràtio de llits d'hospitalització per habitant molt per sota de la mitjana catalana. Hi ha la intenció de revertir aquesta situació en curt o mig termini? El govern preveu que el pla estratègic incorpori l'objectiu d'incrementar el nombre de llits per hospitalització?

La situació a l'estiu encara és pitjor. 45 llits per 62.000 habitants de l'Alt Camp i la Conca. Més 10 llits que corresponen a l'hospitalització a domicili. El govern voldria que el pla estratègic treballés per l'ampliació  del nombre de llits a l'estiu? les mútues no reconeixen l'hospitalització a domicili com a servei d'hospitalització dels seus mutualistes. Això vol dir que els mutualistes sempre són ingressats al Pius i els pacients de la seguretat social poden ser hospitalitzats a casa sense alta. Quina valoració fa gerència i presidència d'aquesta diferencia?

 

Fragment de la intervenció prevista per Compromís per Valls

“El Pius Hospital té greus problemes, enquistats alguns d’ells. I, aquest govern, com l’anterior, no estem segurs que estigui desplegant les millors polítiques. No ho diem nosaltres. Ho diuen els professionals.

Fent referència a l’antic pla estratègic hi veiem que hi ha objectius que encara no s’han assolit: La remodelació de la residència Alt Camp i del sociosanitari o el desenvolupament previst en els sistemes d’informació, entre molts altres.

Ens trobem en un escenari on urgeix un nou pla estratègic eficient i resolutiu, però encara seguim patint les debilitats no corregides de l’anterior. Ja es parlava dels dèficits estructurals en edificis amb unes necessitats d’adaptació prioritàries als nous requeriments assistencials; dèficits en els equipaments amb la conveniència d’incorporar tecnologies adients per a una assistència correcte; millorar en tecnologies de la informació i comunicació; i, sobretot, com es gestiona un accentuat desequilibri financer.

L’evolució del model assistencial ha hagut de sustentar-se, significativament, en la major dedicació, implicació i treball dels professionals, però no gràcies a una major dotació de recursos de les administracions.

El govern parla de consolidar el Pius Hospital com a centre de referència de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, però, això, només serà possible amb el compromís de la Generalitat de no agredir més la sanitat pública. I el compromís del govern municipal d’escoltar i fer cas als treballadors i treballadores del sector, que són els que hi entenen. La Generalitat ha de rectificar pel que fa a les escapçades a la sanitat pública i revertir la precària situació amb més recursos.

La pregunta i el prec de Compromís per Valls

1. Veient els comptes anuals clarament deficitaris, tenen prevista alguna mesura per millorar aquest aspecte? Seria possible, per exemple, reduir o condonar durant algun temps el lloguer que el Grup Sant Roc cobra al Pius Hospital per intentar recuperar econòmicament el centre? Si no anem errats hi ha un precedent amb la gestió de Vilaniu, que ha estat un temps pendent de pagament.

2. El cens de treballadors del Pius, el 2010, era de 586. Al 2016 tenim 542 empleats i empleades. En 6 anys, doncs, hi ha uns 40 professionals menys per amortitzacions de llocs de treball i per contractes temporals extingits. I, per altre costat, referir-nos a l’augment de les 48 hores pel conveni SISCAT que ha comportat una important afectació d’horaris per al personal.

El nostre prec va en el sentit de que s’agraeixi als empleats i empleades la seva implicació i, sovint, sobreesforç, i que se’ls garanteixin les condicions de treball dignes que des de fa temps reclamen, condicionant els centres de manera urgent a les necessitats laborals.