En els darrers mesos estem presenciant com l’equip de govern de CIU de l’Ajuntament de Valls fa servir un vocabulari que res té a veure amb el significat real de les seves polítiques. Si el municipalisme cooperatiu que tant va anunciar l’alcalde en el seu discurs d’investidura, ja ha quedat ben demostrat que ha significat ser un hermetisme aferrat a la majoria absoluta; si la cohesió social, en comptes d’entendre’s com a un resultat de la intervenció comunitària, ha resultat significar res més que dinamització social; ara ens trobem davant d’un altre mot que ha quedat totalment buit de contingut en boca d’aquest govern, i és el de “Cultura Participativa”.
Aquest és el nou eslògan que la regidoria de cultura ha ideat per a presentar les activitats que es realitzen més enllà de la programació d’espectacles als teatres de Valls que, segons la nova política cultural, tenen un rang més elevat i mereixen una consideració de més prestigi. El nou eslògan és atractiu i vol aparentar una activitat cultural participativa plena, però realment ens trobem davant d’aquesta participació de les entitats en la vida cultural i festiva vallenca?
D’entrada, cal deixar clar què és una entitat, i és un grup de persones constituïdes per a realitzar una activitat col·lectiva d'una forma estable, organitzades democràticament, sense ànim de lucre. Hem trobat certa confusió en el programa que s’ha editat, ja que se’ns diu “gaudeix de les activitats culturals que hem preparat gairebé 40 entitats…” quan d’aquesta quarantena d’entitats que hi apareixen, només 9 d’elles formen part del Consell de Cultura, per tant, només 9 d’elles són realment entitats culturals, i què són doncs la resta?... empreses, escoles, consorcis,… que ja ens agrada que participin de la vida cultural vallenca, però creiem que cada cosa s’ha de nomenar pel seu nom i evitar confusions, ja que no es pot posar dins del mateix sac una entitat amb un projecte cultural concret, i sense ànim de lucre, amb un seguit d’empreses que fan negoci de la cultura.
D’altra banda, per la CUP una cultura participativa és aquella on tot el teixit associatiu d’un poble en pren part, i no només hi participa com a assistent, sinó que també la idea, la crea, la debat, en pren les decisions i la porta a terme. En aquest sentit Valls és una ciutat on la ciutadania, agrupada o no en entitats i associacions, mostra iniciatives originals i populars, com el Carnaval, que en cap cas és un acte espontani. Valls té un teixit social fort capaç d’ implicar-se i participar en l’elaboració i programació d’actes i aquest govern gira l’esquena al teixit associatiu.
Aquesta nova legislatura, l’equip de govern va optar per semiprofessionalitzar la regidoria de cultura, amb un càrrec de confiança com a agent cultural. Des del punt de vista de la CUP, aquest càrrec de confiança, més que aportar una cartera d’espectacles per a contractar, com és el cas, hauria de ser un bon dinamitzador i coordinador de grups, en aquest cas concret, dels col·lectius que formen el teixit associatiu vallenc.
Malauradament, en el nou rumb de model cultural que està prenent l’Ajuntament de Valls, i del qual ja en vam tenir un tast les passades decennals, les entitats només fan de decorat en la gestió cultural, com a molt tenen l’oportunitat aparent d’expressar-se en el Consell de Cultura o alguna altra comissió, però en realitat tenen poca o cap incidència en la presa de decisions final.
La CUP fa mesos que alertem de l’arraconament que pateix la capacitat de decisió de les entitats, el nou enfocament del passat Parc de Nadal ens ho va deixar ben clar, on el protagonisme de les entitats va quedar reduït a la més mínima expressió, cedint l’espai del lleure a l’oci més comercial , i altrament ens ho tornarà a demostrar l’organització de la Festa Major de Sant Joan, on les comissions cada vegada tenen menys protagonisme, o cap, i un agent cultural s’encarrega de programar els actes, actes que, això sí, fan lluir a les autoritats.
En aquest sentit, ens preguntem on és aquesta cultura participativa de la que tanta gala es fa?.. la participació no només és el número d’assistents d’un acte, sinó que és aquella cultura que es genera des del teixit associatiu, on les entitats han tingut tota la informació, han pogut generar, prendre les decisions oportunes i han pogut gestionar-la plenament . Per la CUP la única cultura que en aquests moments proposa l’equip de govern de l’Ajuntament de Valls és la cultura del consum, amb una clientelització dels espectacles. El model actual de política cultural ni fomenta el teixit associatiu, ni fomenta la cohesió social; senzillament es tracta d’un supermercat de cultura destinats a un sector molt reduït de la població, només per a aquells que s’ho poden permetre.
Lurdes Quintero