VallsGenera fa un gir cap a relacions laborals precàries disminuint la plantilla de treballadors, externalitzant serveis i aprofitant-se dels escandalosos contractes de “col·laboració social”

Valls, 18/03/2014. L'organisme municipal VallsGenera té com a objectiu la creació i posada en marxa de polítiques, programes i serveis que contribueixin al desenvolupament econòmic i social de la ciutat de Valls, amb especial atenció per la creació d'empreses, el foment de l'emprenedoria i la creació d'ocupació a la ciutadania vallenca. La CUP critica però que la política laboral de VallsGenera no tingui com a objectiu promoure una ocupació de qualitat i denuncia que en els darrers anys l'organisme està girant cap a la precarització de les condicions dels treballadors, destruint el marc laboral i professional estable que tenia.

En tres anys VallsGenera aumenta un 14% les externalitzacions de serveis i disminueix un 21% el pressupost de plantilla de personal

El pressupost de Vallsgenera destina un 75% a personal, per tal de dur a terme tots els programes i serveis que s'ofereixen, però la dificultat segueix sent amb les relacions contractuals i la política de RRHH que s'aplica, tendint cada vegada més a què el personal sigui extern i autònom i aprimant fortament l'estructura de la plantilla.

En els darrers tres anys l'augment d'aquesta tendència s'ha fet evident: el 2010 els serveis externs i de personal autònom representava un 7% de les despeses del pressupost total de VallsGenera, mentre que el 2013 ha pujat fins al 21%. Per contra, hem passat de destinar un 73% del pressupost a estructura de plantilla el 2011, a un 54,2% el 2013 (veure gràfic 1). Tenint en compte que el número d'usuaris ha augmentat, la CUP posa en dubte que amb menys es pugui fer més.

Gràfic 1

VallsGenera s'aprofita de contractes denigrants i falsos autònoms

L'augment d'externalitzacions provoca que cada cop es deixi més de treballar amb professionals lligats a la casa, amb trajectòria, experiència i un contracte digne, per passar a treballar amb persones que per poder fer les feines puntuals que se'ls encarrega s'han de fer autònomes, amb la inseguretat i cost que això representa pel treballador. Traspassar feina estructural que haurien de fer treballadors contractats a persones que s'han de fer autònomes també és precarització laboral.

El fet més greu de la política laboral precària de VallsGenera, però, és la utilització de la “col·laboració social”, modalitat contractual exclusiva de les administracions públiques. En aquest contracte el treballador ha de ser beneficiari d'una prestació d'atur o subsidi i el sou que cobrarà surt d'aquesta mateixa prestació i una part que posa l'administració fins arribar a la mateixa quantia de l'última nòmina que cobrava abans d'anar a l'atur; d'aquesta manera el treballador segueix consumint la prestació i el què treballa no cotitza per l'atur, arribant al moment de la finalització de la relació contractual sense feina, sense dret a atur i sense prestació o subsidi. Aquests treballadors estan obligats a acceptar aquests contractes si son seleccionats.

Vallsgenera va començar a contractar per “col·laboració social” el 2011 a una treballadora, l'any 2012 se'n van fer 11, dels quals 8 van continuar al 2013 i aquest mateix any s'han activat 8 col·laboracions socials més (veure gràfic 2)

Gràfic 2

(En aquest gràfic es fa referència a l’any que s’inicia el model de contractació de les col·laboracions socials. La durada de les col·laboracions socials és de 6 mesos.)

Per la CUP, en el moment actual VallsGenera hauria de donar exemple i apostar per les bones pràctiques, per una política de contractació justa i no de precarització dels treballadors. És evident que Vallsgenera necessita personal format i motivat per implementar programes d'ocupabilitat i que no n'hi ha prou que es confiï només amb les aportacions dels propis programes subvencionats, però l'aposta ha de venir de l'Ajuntament de Valls aportant-hi els recursos per fer front ja d'una manera seriosa a l'objectiu de Vallsgenera: atendre els col·lectius amb especial dificultats de desenvolupament personal i professional a través de la creació de programes específics i d'actuacions que millorin la qualitat de vida i les oportunitats de promoció de les persones. En època de crisi les persones necessitem formació, itineraris personalitzats i respostes laborals col·lectives, no precarietat.