Des de fa uns dies, la construcció del carril bici que va des de l’Estació d’Autobusos fins al Polígon s’està convertint en una realitat. Aquesta actuació va ser una de les propostes guanyadores als pressupostos participatius de l’any 2020. No obstant, segurament aquells qui la van votar no s’imaginaven que la realitat distaria tant de la proposta inicial. 

Per definició, la CUP de Valls opina que la construcció del nou vial és una bona proposta, ja que és evident que cal apostar per una mobilitat sostenible. No obstant, els cupaires creuen que l’Equip de Govern ha volgut començar la casa per la teulada, i s’ha oblidat de tota la planificació prèvia. Des de la CUP sempre han reclamat la necessitat de debatre sobre quina mobilitat volem a la ciutat i, conseqüentment, comptar amb un Pla que organitzi la mobilitat a la ciutat de manera integral. De fet, tirant d’hemeroteca, es poden trobar notícies de l’any 2014 que ja parlen d’aquesta necessitat. 

A tall d’exemple, algunes de les mesures que sempre s’han proposat des de la CUP són: la pacificació del Centre Històric - com ja passa a Montblanc, Reus o Tarragona-; la promoció del transport públic tant urbà com amb la resta de comarca i Camp de Tarragona; un acompanyament pedagògic per entendre els motius pels quals els carrers són millors sense tants cotxes i, en definitiva, l’aposta per una mobilitat sostenible.

Per les anticapitalistes, no tenir Pla de Mobilitat porta, entre altres, a la construcció d’un nou vial per a bicicletes sense cap ni peus. Si l'objectiu del carril és que la gent no utilitzi tant el cotxe, per què s’està perjudicant i traient espai per passejar als vianants? Concretament, quantes zones s'han pacificat en paral·lel al carril bici? Segurament cap. La construcció d’aquests carrils s’emmarca en una filosofia política que està al darrere de polítiques de mobilitat sostenible. Contràriament, un carril que passa pel mig d’un passeig, o que és molt estret perquè es volen conservar totes les places d’aparcament no té cap sentit, i no assoleix cap dels objectius que hauria de complir un carril bici en un centre urbà. 

Alhora, la formació anticapitalista remarca que, a banda de tenir un disseny molt millorable, el carril bici de Valls és perillós. En primer lloc, perquè vianants i ciclistes han de conviure en espais que no han estat dissenyats per a fer-ho. Això s’agreuja sobretot en zones transitades com el Passeig de l’Estació, o en llocs amb entrades i sortides constants com el pavelló Xavi Tondo i piscina o la pista Marta Galimany. Alhora, l’amplada del carril és molt justa si tenim en compte que hi haurà bicicletes circulant en ambdues direccions. Així mateix, a la intersecció entre el carrer del Tren i l’Avenir - una cruïlla ja de per sí perillosa i mal regulada - les bicicletes han de fer una maniobra poc ortodoxa que posa en risc la seva pròpia seguretat.

Finalment, dijous dia 2 de juny Valls va veure com l’Alcaldessa de la ciutat decidia paralitzar les obres perquè el disseny del traçat del carril no convencia. Una decisió encertada segurament, però que arriba tard. L’Ajuntament s’ha hagut de gastar 70.000€ i executar el projecte per entendre que no s’aguantava per enlloc. Això demostra la manca de planificació i visió holística que hi ha al darrere dels projectes de la ciutat i  la poca coordinació que hi ha entre regidories: el carril bici no pot ser un projecte únicament de la Regidoria de Mobilitat i/o Participació, sinó de tot un Consistori. Finalment, la CUP es qüestiona que, si aquest projecte s’elimina i s’han d’esborrar les ratlles pintades a terra, això tindrà un cost. Algú sortirà a donar explicacions per aquest malversament de diners públics?

En definitiva, la mobilitat a Valls segueix sent una assignatura pendent i, després d’observar la manca de voluntat, sembla que així seguirà sent per aquest Equip de Govern.