El 14 d'abril de 1931, i arran de les eleccions municipals del dia 12, el president de la Generalitat, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (partit que havia guanyat les eleccions) va proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constituisin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

No hi ha cap col·lectivitat humana capaç d’afrontar el futur amb èxit si no se’n coneix el passat. Per això considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per a la població nouvinguda. Per tant, considerem necessàri engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col·lectiva.

En aquest sentit, considerem imprescindible erradicar qualsevol presència en l’espai públic, de referències lligades a la negació dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania dels Països Catalans, com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més, també considerem totalment necessari adoptar mesures per al reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones que han lluitat per a la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals, i per a la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere.

Promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar la República: Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història. Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies (excepte la Mancomunitat de Catalunya, que va estar activa entre 1914 i 1923/25), més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia. Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual van ser fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932.

El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern espanyol; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern espanyol, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic. Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc), i cal difondre-la.

Aquest any 2016 farà 80 anys del cop d'Estat que va provocar una Guerra Civil, que va culminar amb la victòria del bàndol feixista i l'esclafament de la República guanyada a les urnes.

Promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el franquisme: tots el tipus de víctimes que va generar (econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i familiars). Fer un exercici constant d’explicar el present a partir del passat, un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa. Per exemple, cal explicar com es conformen les grans fortunes actuals i el repartiment de poder actual. Aprofundir en aquelles visions per evitar la simplificació de la Guerra Civil, també quan s’explica el bàndol republicà.

Cal recuperar, també, la memòria local, la de Valls, tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per prendre consciència del que es va viure realment i com es va viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i reivindicar, atès que en la majoria de municipis, el poder i les famílies dominants no han canviat massa.

Cal tenir en compte, també, que la Llei de Memòria Històrica -aprovada pel Congrés dels Diputats l’any 2007- assenyala en el seu article 15.1 que “les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”

En la mateixa línia, l'art. 54 de l'Estatut d'Autonomia vigent a Catalunya, recull els aspectes relatius a la Memòria Històrica concretant que «La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència.»

És per tots aquests motius que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls adopta els següents,

ACORDS:

PRIMER.- Aprofitar la data del 14 d'abril, dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana, per fer un homenatge a totes les persones que van morir per defensar-la. També, a totes les persones que van veure's obligades a exiliar-se per escapar de la guerra i a les que van patir l'exili interior. Sense oblidar-nos de totes les persones que van ser empressonades per les seves idees, inclosos els regiodors republicans de la nostra ciutat.

SEGON.- Potenciar la difusió de la memòria històrica als instituts de Valls, instant-los a prioritzar les visites al camp d'aviació d'Alió i al Refugi antiaeri de la plaça del Blat. Organitzar xerrades divulgatives sobre el model educatiu durant la república.

TERCER.- Promoure els premis i/o reconeixements per l'estudi (tant a nivell secundari com universitari) per aquells alumnes que centrin l'eix del treball en persones, fets o moments històrics de la nostra ciutat, relacionats amb la república catalana o amb la repressió posterior que es va patir com a conseqüència de l'alçament nacional per a enderrocar-la, ara fa 80 anys, i que va dur a la Guerra Civil.

QUART.- Eliminar totes les referències d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, inclosos els noms dels carrers i els vallencs il·lustres.

CINQUÈ.- En els supòsits en que un el·lement concret que hagi de ser eliminat en compliment de la Llei de Memòria Històrica i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es considerés que té una determinada trascendència o importància, s'instal·laria un plafó informatiu explicant què hi havia i perquè ha estat retirat, amb un objectiu merament pedagògic.

Valls, març 2016