Catalunya es troba en una situació d'emergència social que no té precedents en la seva història recent. Des de l’any 2008 s'han generalitzat i diversificat les formes de pobresa i exclusió social, fenomen que afecta gairebé un 30% de la població catalana, i han augmentat considerablement les desigualtats socials.

La pobresa alimentària és una de les cares més dramàtiques de la pobresa, una xacra que afecta la totalitat de les vides de les persones que la pateixen. Malgrat que no hi ha dades que permetin determinar amb exactitud l'abast que té actualment aquesta problemàtica a Catalunya, tot indica que avui quasi 2 milions de catalans i catalanes tenen dificultats per accedir a una alimentació suficient i/o adequada. Així mateix, diverses evidències mostren que bona part d’aquestes persones que es troben en situació d'empobriment pateixen malnutrició.

Des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària, la fam i la malnutrició són conseqüència de la mercantilització de l’alimentació en el marc d’un sistema econòmic globalitzat, del qual el sistema alimentari forma part, que reprodueix desigualtats i injustícia arreu, i que també arreu té com a resultat la vulneració del dret a l'alimentació. El dret a l’alimentació implica l'accés a una alimentació suficient, innòcua, nutritiva i culturalment adequada, i comprèn la capacitat que tothom es pugui alimentar d’una manera digna i autònoma.

La major part d'accions que es desenvolupen actualment a Catalunya per donar resposta a la situació d'emergència alimentària que viu el país són de caràcter pal·liatiu, s'emmarquen en el que s'anomena gestió neoliberal de la pobresa, i s'engloben en el que es coneix com ajuda alimentària. Aquestes accions, poden tenir greus efectes contraproduents, es caracteritzen per una visió assitencialista fomenten el desapoderament de les persones i recolzen econòmicament les grans empreses de producció agroindustrial que controlen el mercat alimentari.

En aquesta situació, és necessari i urgent tant desplegar polítiques que ataquin les causes estructurals de la pobresa i l'emergència alimentària, com transformar les mesures pal·liatives d’ajuda alimentària des d'una perspectiva de drets i emancipatòria, i a partir dels principis de sostenibilitat, equitat i justícia ecosocial. En aquest sentit, destaca que en els últims anys han començat a sorgir a Catalunya tot un seguit d'iniciatives que tracten de donar resposta a l'emergència alimentària promovent l'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat, i fomentant la transformació dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària.

 

Objectius

• Conèixer i reflexionar col·lectivament sobre la dimensió alimentària de la situació d'emergència social que viu el país.

• Conèixer els conceptes “dret a l'alimentació” i “Sobirania Alimentària”.

• Conèixer i reflexionar col·lectivament sobre les principals respostes que les AAPP i les entitats del Tercer Sector Social estan donant a aquesta situació.

• Conèixer iniciatives que donen resposta a l'emergència alimentària des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària (horts socials, horts comunitaris...)

• Reflexionar col·lectivament sobre el potencial transformador i les limitacions de les pràctiques que caracteritzen aquests tipus de projectes.

• Elaborar un assaig de Pla d'acció per engegar iniciatives transformadores o transformar les que ja existeixen al nostre territori.

 

Metodologia

En els transcurs de la formació anirem alternant moments de presentació d'informació, dades, experiències..., sobretot basades en les conclusions de l'informe Javolem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària, amb el treball col·laboratiu per mitjà de l'ús de metodologies participatives. D'aquesta manera busquem identificar i posar en valor l'experiència i els coneixements de les persones participants, establir un diàleg permanent entre elles, i fomentar la creativitat social del grup; tot plegat amb l'objectiu de construir coneixement rellevant de forma participativa i col·laborativa sobre la matèria en qüestió.

 

Programa

13 Febrer: 10h a 14:30h

• Diagnosi de la situació actual: abast de la situació d'emergència alimentària (presentació i debat)

• Causes i conseqüències de la pobresa alimentària: dret a l'alimentació i Sobirania Alimentària.

• Anàlisi del model dominant d'ajuda alimentària (bancs d'aliments, menjadors socials...)

• Respostes a l'emergència alimentària en clau de Sobirania Alimentària i des de la visió de

l'apoderament de les persones: abastiment alimentari i agricultura social.

• El potencial transformador de les respostes en clau de Sobirania Alimentària, i les seves debilitats,

amenaces, fortaleses i oportunitats.

 

14 Febrer: 10h a 14:30h

• Mapeig d'experiències que donen resposta a la situació d'emergència alimentària a les comarques

de Tarragona.

• Transformació d'iniciatives que ja existeixen al territori i creació de propostes noves a desenvolupar

des de la visió integradora de la Sobirania Alimentària.

• Elaboració d'un pla d'acció local per tal de donar resposta a la realitat d'emergència alimentària en

els nostres municipis.

 

Persones destinatàries

Regidors i regidores de la CUP i/o de formacions amb plantejaments afins de les comarques de Tarragona i les seves bases. Tècnics i tècniques, preferentment de les àrees de Serveis Socials i Medi Ambient, d'ajuntaments. Activistes i/o professionals que treballen en aquest àmbit en entitats, col·lectius de base, etc..

 

Inscripcions i lloc

Biblioteca Popular de Valls.

Passeig dels Caputxins, 35. 43800 Valls.

Per inscriure-us cal enviar el formulari d'inscripció adjunt al següent correu abans del 29 de Gener del 2016: [email protected]

 

Desenvolupada per: Annaïs Sastre Morató i Guillem Tendero Acin membres de

Formació a càrrec de la Xarxa de Consum Solidari, Arran de terra. Eines per la Dinamització Local Agroecològica