Planejant el territori... de puntetes!!


S’ha tancat el període d’informació pública
del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT), l’instrument que
dissenya com serà el nostre territori en els propers 20 anys. Tanmateix, sembla
haver passat de puntetes
... Així, el que representa que és el procés de
participació ciutadana del Pla, es limita a penjar la documentació a la web de
la Generalitat de Catalunya i, en alguns casos, a fer una presentació
, moltes vegades adreçada exclusivament a
regidors, alcaldes i consellers comarcals. De tot se’n diu participació avui en
dia, fins i tot quan la gent del carrer queda completament al marge del
planejament territorial de més magnitud del seu territori.



 



Aquest pla, poc proper a la
ciutadania, segueix sense dibuixar una aposta clara de desenvolupament pel
Camp, navega a la deriva amb actuacions que impulsen el foment de la indústria,
el desenvolupament del turisme i la promoció de la logística, activitats
clarament incompatibles entre si, que perpetuaran el xoc entre els diversos
sectors econòmics que s’hi dediquen. El Pla, en la seva diagnosi, detecta
aquest i altres problemes que s’arrosseguen al territori, no obstant les
respostes allarguen situacions sense sentit. Així és com el Pla segueix
encabint al Camp totes aquelles activitats que no caben a
territoris veïns, sense resoldre la manca de línies
estratègiques ni la personalitat pròpia del territori, eternitzant la posició
de
contenidor  i d’anar a remolc que el Camp ocupa respecte la resta del
principat.



 



Ens trobem doncs, amb
un pla
submís
als plans sectorials generals ja realitzats, que donen molt poc marge de
maniobra des del territori, i aquesta és la base sobre la que s’articula la
negativa a unes rodalies del Camp que contemplin parada a Valls
, ja que la resposta que el document recull és: el
Pla d’Infrastructures del Transport de Viatgers de Catalunya (PITC) no ho
dibuixa”
.
Davant d’aquest argument, els qui vivim al territori no hi tenim res a dir?
Però més absurd resulta que el pla se sotmeti a planificacions que encara no
han estat aprovades i que ni tan sols han tancat el seu període d’informació
pública, com és el cas del Catàleg del Paisatge del Camp, o les Àrees
Residencials Estratègiques (ARE). Amb això, ens queda bastant clar que això dels
períodes d’informació pública són un gran engany, simples mecanismes fantasmes
de validació de
projectes, i amb aquest mal ús que
se’n fa es banalitza i es malmet el valor
integral I el significat real
de la participació ciutadana i de la construcció territorial des del propi
territori.



 



Un pla pobre en coherència, amb
contradiccions constants entre la diagnosi i la planificació, que construeix un
Camp obligat a moure’s en transport privat, que reserva zones de risc evident i
de properes implantacions, sota l’ambigüitat de la protecció, que predica
sostenibilitat i accepta creixements innecessaris, un pla que esdevé
indigerible per a la gent del carrer... com
tot
allò que
interessa que passi de llarg, de puntetes i sense fer massa
soroll.