Avui la participació ciutadana s’ha normalitzat i sistematitzat mitjançant la posada en marxa de processos participatius, dirigits i tutelats per professionals de l’especialitat, la finalitat fonamental dels quals és recollir les opinions i impressions de la població respecte d’una acció de govern prèviament dissenyada. Aquestes dinàmiques acostumen a fer-se servir com a eina d’auto legitimació per part dels governs municipals en relació a determinades actuacions que mai, o poquíssimes vegades, tenen a veure amb matèries clau com la fiscalitat, el model productiu, les polítiques socials o l’accés a l’habitatge. El govern disposa el “com, què i quan” la ciutadania ha de participar. La participació ciutadana es redueix a una simple declaració de preferències. Ens fan creure la mentida de què tenim capacitat de decidir, però no és així, el QUI decideix, sempre són ells. Els processos MAI són vinculants.

La participació ciutadana que ens han venut no posa en qüestió, en cap cas, les institucions actuals, unes institucions blindades i creades pel capitalisme, el patriarcat i la burgesia, que, en aquest cas, utilitza la participació ciutadana només com a mecanisme de justificació, davant del fracàs democràtic. Tanmateix, mai podrem assolir una democràcia directa si no transformem les institucions i les convertim en obertes, alliberadores, respectuoses i horitzontals. La institució ha de facilitar les eines amb les que la gent puguem dirigir col·lectivament la societat que volem, mitjançant les seves pròpies polítiques i iniciatives.

El municipalisme, en canvi, té com a objectiu anar més enllà de la lògica institucional tradicional de democràcia representativa que ha fracassat, i proposa un model de democràcia directa en la qual la ciutadania dirigeix els seus propis assumptes mitjançant processos de deliberació i presa de decisions cara a cara. Reconeix la capacitat de les persones per organitzar-se de forma independent per tal de donar resposta a tot el conjunt de problemàtiques de la seva quotidianitat. Tradueix la democràcia autoorganització i autonomia. Per tant, el municipalisme dóna legitimitat a les persones organitzades, els apodera, ofereix espais de treball i presa de decisions, i es compromet a convertir en accions de govern les decisions del poble.

L’aposta municipalista no accepta el paper passiu, desqualificant i incapacitant que actualment la política atorga a les persones, i requereix de la implicació activa i conscient de totes aquelles persones i col·lectius amb una clara voluntat transformadora. Municipalisme vol dir crear i treballar per a construir una institució diferent, horitzontal, no caciquil, assembleària, no patriarcal, i, per tant, la creació d’aquests espais és clau per generar moments de ruptura: espais de no retorn respecte a l’ordre establert.

És així com el concepte de “participació ciutadana” ha estat buidat del seu contingut real, pervertit i degradat, i farcit d’un significat fals, interessat i enganyós. Per aquest motiu us convidem a reflexionar sobre la qüestió, desaprendre tot allò que fins ara entenem com a “participació ciutadana” i recuperar el valor real de la participació que es duu a terme des del poble i per al poble, mitjançant les possibilitats que ens ofereix el municipalisme.

Si us engresca el debat, us esperem a totes el proper dimarts 19, a les 19.30h al Convent del Carme, on xerrarem i debatrem sobre municipalisme i participació ciutadana.

Lurdes Quintero Gallego
Exregidora de l'Ajuntament de Valls