La CUP fa una crida a la vaga general

Una reforma que es justifica en el preàmbul del  Real-Decreto Ley 3/2012 afirmant que “la crisi econòmica ha posat en evidència la insostenibilitat del model laboral espanyol” i que aquest requereix una “reforma d’envergadura” que, en paraules del propi ministre, ha de ser “extremadament agressiva” amb els drets més elementals de la classe treballadora.

Una reforma que es concreta en:

· noves modalitats precaritzades de contracte de treball, com la “d’ajut als emprenedors” amb període de prova de tot un any o el nou contracte de formació amb només un 15% de la jornada per formar-se; s’autoritzen les hores extra als contractes parcials; s’eliminen totes les categories professionals consagrant la mobilitat funcional de tota la plantilla segons grup professional; s’introdueix la modificació substancial del nostre salari i funcions.

· es dóna una estocada de mort a la negociació col·lectiva amb l’eliminació de la força del conveni col·lectiu, possibilitant que l’empresa incompleixi  el conveni del sector, prioritzant la negociació individual del conveni d’empresa per sobre dels d’àmbit superior (amb més possibilitat de pressió per part de l’empresari) i reduint a dos anys la ultractivitat dels convenis, el que pot provocar la seva desaparició per caducitat i que en molts casos només pugui aplicar-se el SMI (641,40€/m).

· Per últim, s’abarateix de manera obscena l’acomiadament a 33 dies per any incorporant causes, entre d’altres, com la simple consecució de 8 dies de baixa mèdica necessària i justificada en dos mesos; i a 20 dies per any davant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció considerant com a tals la disminució de vendes (que no de beneficis) durant un període de tres trimestres. Per últim es faciliten enormement els EROs que ja no necessitaran de permís administratiu.

Aquesta reforma significa, de fet, un pas definitiu cap a la precarització i la vulnerabilitat de les treballadores i treballadors que veuen com els drets assolits mitjançant anys de lluita queden anorreats amb aquest Decret-Llei que pretén marcar l’inici de la fi del sindicalisme com a eina de defensa dels interessos de classe.

Segons declaracions del portaveu de la CUP, Marc Sallas:  “Cal una resposta clara, immediata i contundent” i fa una crida a “sumar-se activament a la vaga general i a participar en aquelles mobilitzacions que s’organitzin des dels sindicats nacionals i de classe i pels col·lectius de l’esquerra transformadora”.