Aquest consistori està oblidant a un sector de la seva població, la qual no pot, no sap o no se l'ha convidat a participar. El Consell i la Xarxa de Cultura no són òrgans de participació sinó consultius. Les comissions de treball de la Festa Major veuen degradades les seves atribucions a favor d'un govern acaparador de protagonisme i poder decisori. Valls no té una estratègia cultural basada en l'anàlisi de la realitat i necessitats locals. Les comissions de la Festa Major de Sant Joan cada cop tenen un paper més secundari i no existeixen espais de participació en el seu disseny per a les entitats. El grau de participació de les entitats i organitzacions en repartiment de les barraques no és estable, atès que aquestes no se senten prou motivades per fer-ho. L'Ajuntament ha de vetllar perquè el seu teixit associatiu, participi.

Els esforços polítics no es poden centrar només a garantir la possibilitat de comprar entrades per a espectacles i el foment de la festa d’arrel tradicional. Sense oblidar la importància d’aquestes dues també s’ha de donar suport a altres formes culturals existents. El pressupost de cultura se'n va a grans espectacles i deixa poc marge a la producció cultural, que és la part transformadora.

El model de cultura de consum que està duent a terme l’ajuntament de Valls, molt allunyat del model de cultura participativa que la Crida per Valls CUP sempre ha reivindicat, fa que aquelles persones en risc d’exclusió social es trobin lluny de poder gaudir de la cultura i de poder formar-ne part de forma constructiva i productiva. Ser exclòs vol dir no ser reconegut ni tingut en compte, i això és el què s’està aconseguint des de l’ajuntament.

La CUP va demanar debatre sobre la possibilitat d'introduir el pagament d'entrades en determinats espectacles durant la festa major, amb l'objectiu d'abaixar el preu de la resta d'espectacles durant l'any. No és una proposta que s'hagi de prendre al peu de la lletra, sinó amb l'objectiu de plantejar el debat sobre l'accés a la cultura i el model cultural de la nostra ciutat. Els cupaires es pregunten si cal gastar-se dos-cents mil euros en una festa major i insten a l'Ajuntament a buscar alternatives més econòmiques. Tenir un model cultural inclusiu no és fer espectacles gratuïts un cop l'any. És potenciar la participació de tothom en la creació i organització. El debat va molt més enllà de si hem de pagar entrades o no les hem de pagar. El debat és el per què. La Crida per Valls–CUP denúncia que l'Ajuntament té uns pressupostos municipals on la partida cultural ronda els vuit-cents mil euros, quan la partida social és d'uns quatre-cents mil, i recorda que estem en una situació excepcional, no només pel «Procés» sinó també, perquè tenim una emergència social terrible, on un 18% de la població vallenca està a l'atur, més de 100 famílies amb emergència habitacional i unes altres tantes patint pobresa energètica. La Crida per Valls–CUP vol replantejar el model cultural de la ciutat, i ho vol fer de manera oberta i participativa.