Els canvis en el Servei d'Emergències Mèdiques, un pas enrera

El passat 2 de maig el Casal Popular La Turba va acollir una xerrda sobre el sistema d'emergències mèdiques, organitzada per la Crida per Valls – CUP, amb la Gemma Ortega, infermera i membre del Grup de Treball sobre Sanitat de la CUP-CC i Jonathan Leiva, treballador d'ambulàncies.

 

L'exposició va començar explicant que un 60% del pressupost de la Generalitat de Catalunya és destina a sanitat. Dins d'aquest percentatge hi ha moltes empreses privades entorn del negoci de la salut: càterings, neteja, bugadaria, o fins i tot sofàs per als acompanyants. Altres sistemes de privatització són la Creació de Consorcis i la instauració de Plans funionals, com els que tenim a Santa Tecla.

La Gemma Ortega va fer un repàs a tot el procés de privatització de la sanitat a Catalunya, que no és res nou que hagi vingut amb les retallades, sinó que ja va començar cap a la dècada dels vuitanta. Va ser l'any 1985 que es va començar la gran reforma sanitaria a nivell espanyol. A partir d'aquell moment la sanitat passa a ser considerada una mercaderia i tot allò susceptible d'externalitzar i vendre com a producte separat es farà.

Fen un repàs de la història recent, les Mutues eren associacions de treballadors que s'associaven i, en origen eren públiques. Es constituien amb capital social dels treballadors. Va ser als anys 80 quan les van privatitzar. Aquestes Mutues són les predecessores de l'actual Seguretat Social que es va fundar l'any 45.

L'any 1976, en el Concres de metges i biòlegs de llengua catalana es va definir el model sanitaria alternatiu hauria de centrar la salut com a valor personal i social per damunt de qualsevol interés polític o social. I van definir la salud com aquella forma de viure autonoma, joiosa i solidaria. Van arribar els anys 90 i l'Insalud va començar a traspassar les competències al Institut Català de la Salud, i es comencen a crear empreses privadaes sanitaries.

La xerrada es centrava en el tema del transport sanitari, creat als anys 50 per cobrir l'atenció en carretera. Eren bàsicament petites empreses o empreses familiars, o cooperatives. Va ser l'any 1989 en que es comença a instaurar gradualment una empresa de transports de Barcelona que l'any 99 va comprar totes les ambulàncies de creu roja amb l'ajuda econòmica de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser el primer pas cap a la privatització, a través d'una concessió pública. Aquesta empresa es converteix en fundació privada, on no és possible fer el seguiment dels comptes.

Alhora, algú decideix que, per lleí cal renovar tota la flota d'ambulàncies cada 7 o 8 anys, i aquesta inversió és massa gran per a les empreses petites. La normativa d'ambulàncies acaba fent impossible que les petites empreses puguin participar en els concursos públics.

En Jonathan Leiva per la seva banda, va explicar que actualment hi ha tres models d'ambulàncies: la de suport vital bàsic –on només hi van tècnics--, una de suport vital intermig –on hi ha tècnic i infermer/a-- i la de suport vital avançat, que és la única que té metge.

El col·lectiu reclama que les ambulàncies medicalitzades que hi havia abans anaven molt bé perquè duien equips de persones multidisciplinar. Leiva va recordar que un tècnic sol poca cosa pot fer, i un metge sense l'inferemer tampoc. Ara passa que amb una sòla emergència es disparen tres alarmes, ve la bàsica (que hi va sempre, és la primera) despres arriba la intermitja que té tècnic i infermer i han d'activar també l'avançada perquè és la única que té metge. Tres transports per a una emergència.

La Crida per Valls CUP va parlar del negoci de la Sanitat