Documents

El 14 d'abril de 1931, i arran de les eleccions municipals del dia 12, el president de la Generalitat, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (partit que havia guanyat les eleccions) va proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constituisin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

No hi ha cap col·lectivitat humana capaç d’afrontar el futur amb èxit si no se’n coneix el passat. Per això considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per a la població nouvinguda. Per tant, considerem necessàri engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col·lectiva.

En aquest sentit, considerem imprescindible erradicar qualsevol presència en l’espai públic, de referències lligades a la negació dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania dels Països Catalans, com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més, també considerem totalment necessari adoptar mesures per al reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones que han lluitat per a la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals, i per a la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere.

Promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar la República: Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història. Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies (excepte la Mancomunitat de Catalunya, que va estar activa entre 1914 i 1923/25), més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia. Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual van ser fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932.


El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern espanyol; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern espanyol, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic. Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc), i cal difondre-la.

Aquest any 2016 farà 80 anys del cop d'Estat que va provocar una Guerra Civil, que va culminar amb la victòria del bàndol feixista i l'esclafament de la República guanyada a les urnes.

Promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el franquisme: tots el tipus de víctimes que va generar (econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i familiars). Fer un exercici constant d’explicar el present a partir del passat, un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa. Per exemple, cal explicar com es conformen les grans fortunes actuals i el repartiment de poder actual. Aprofundir en aquelles visions per evitar la simplificació de la Guerra Civil, també quan s’explica el bàndol republicà.

Cal recuperar, també, la memòria local, la de Valls, tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per prendre consciència del que es va viure realment i com es va viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i reivindicar, atès que en la majoria de municipis, el poder i les famílies dominants no han canviat massa.

Cal tenir en compte, també, que la Llei de Memòria Històrica -aprovada pel Congrés dels Diputats l’any 2007- assenyala en el seu article 15.1 que “les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”

En la mateixa línia, l'art. 54 de l'Estatut d'Autonomia vigent a Catalunya, recull els aspectes relatius a la Memòria Històrica concretant que «La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència.»

És per tots aquests motius que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls adopta els següents,

ACORDS:

PRIMER.- Aprofitar la data del 14 d'abril, dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana, per fer un homenatge a totes les persones que van morir per defensar-la. També, a totes les persones que van veure's obligades a exiliar-se per escapar de la guerra i a les que van patir l'exili interior. Sense oblidar-nos de totes les persones que van ser empressonades per les seves idees, inclosos els regiodors republicans de la nostra ciutat.

SEGON.- Potenciar la difusió de la memòria històrica als instituts de Valls, instant-los a prioritzar les visites al camp d'aviació d'Alió i al Refugi antiaeri de la plaça del Blat. Organitzar xerrades divulgatives sobre el model educatiu durant la república.

TERCER.- Promoure els premis i/o reconeixements per l'estudi (tant a nivell secundari com universitari) per aquells alumnes que centrin l'eix del treball en persones, fets o moments històrics de la nostra ciutat, relacionats amb la república catalana o amb la repressió posterior que es va patir com a conseqüència de l'alçament nacional per a enderrocar-la, ara fa 80 anys, i que va dur a la Guerra Civil.

QUART.- Eliminar totes les referències d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, inclosos els noms dels carrers i els vallencs il·lustres.

CINQUÈ.- En els supòsits en que un el·lement concret que hagi de ser eliminat en compliment de la Llei de Memòria Històrica i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es considerés que té una determinada trascendència o importància, s'instal·laria un plafó informatiu explicant què hi havia i perquè ha estat retirat, amb un objectiu merament pedagògic.

 

Valls, març 2016

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

PRIMER.- el passat 25 i 26 de febrer de 2016 es va dur a terme a la ciutat de Valls la fira anual ESPAI DE L'ESTUDIANT, que inclou la proposta formativa a nivell universitari i de cicles formatius de Catalunya.

SEGON.- En edicions anteriors, inclosa la d'aquest 2016, hem tingut d'expositor al CENTRO UNIVERSITARIO DE LA DEFENSA, centre ubicat a l'Acadèmia General Militar amb titularitat del Ministeri de Defensa, a través de la Subsecretaria de Defensa.

TERCER.- La presència de l'Exèrcit espanyol en aquest esdeveniment va provocar el rebuig i la indignació de molts ciutadans, entitats i persones que acudeixen al Saló i representa una contradicció als valors educatius que haurien de prevaler en aquest tipus d'activitats.

Tal com ho denuncia la campanya Desmilitaritzem l'Educació, els principis de l'exèrcit s'oposen als de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que en el marc constitucional i estatutari assenyalen en l'educació els principis de transmissió i consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, del foment de la pau i el respecte dels drets humans.

La LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació de Catalunya, fomenta l'adopció de mesures i iniciatives per al foment de la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes, amb mecanismes com la mediació, la cooperació, vinculant individual i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre, i es situa la resolució de conflictes en el marc de l'acció educativa, com un dels objectius principals que és "capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s'hi d'una manera activa, crítica, cooperativa i responsable". La participació de les Forces Armades a l'ESPAI DE L'ESTUDIANT és un pas més en la normalització de l’exèrcit i la cultura de la guerra per a resoldre conflictes.

QUART.- La presència de l'Exèrcit espanyol en aquest esdeveniment és una contradicció amb el procés d'alliberament nacional català i el posicionament àmpliament majoritari de la societat civil vallenca, que s'ha posicionat a favor del procés polític català pel dret a decidir. La Constitució Espanyola reserva a l'Exèrcit espanyol un paper intimidatori, agressiu i repressor envers el poble català i el seu dret a l'autodeterminació, especificant en l'article vuit que “tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional.”

CINQUÈ.- Pensem que s'haurien de modificar els requisits de participació en aquesta fira per a garantir els valors que han de transmetre els expositors. Considerem totalment insuficient els tres únics requisits que es demanen al web www.espaiestudiant.org i que són:

un o dos informadors

material sobre els estudis que oferiu per lliurar als alumnes

material divers (posters, fotografies, etc) per ornamentar l'stand (si voleu).

Sol·licitem s'extremin els requisits on s'estableixi que els estudis que s'ofereixin han de promoure la cultura de la pau, el respecte als Drets Humans, la resolució de conflictes a traves d'eines de mediació i negociacions no violentes i la no utilització d'armes per als seus fins.

SISÈ.- Manifestem el nostre total rebuig a la participació de l’exèrcit espanyol a l'ESPAI DE L'ESTUDIANT.

És per tots aquests motius que la Candidatura d’Unitat Popular de Valls, proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Creació d'una comissió entre l'Ajuntament i l'IEV, amb un pes igual dels dos organismes i amb representació dels partits que aprovin la moció per tal de:

  • Estudiar i aprovar si s'escau la modificació dels requisits per participar a l'Espai de l'Estudiant en base als els valors de Pau, respecte als Drets Humans i resolució de conflictes a traves d'eines no violentes i la no utilització d'armes.

  • Impedir la participació de centres que utilitzin l'armament i la cultura de l'enfrontament per a dur a terme la seva tasca a l'Espai.

SEGON.- Abans de l'edició de l'Espai de l'estudiant 2017 l'Ajuntament de Valls ha d'haver estudiat totes les alternatives i implantat, juntament amb els organitzadors, aquelles que es considerin oportunes per tal que ni l'exèrcit ni les forces de seguretat participin a l'Espai de l'Estudiant.

TERCER.- L'Ajuntament de Valls demana al Parlament de Catalunya una resolució com la que aquest organisme ja va aprovar per la retirada de les forces armades del Saló de l'Ensenyament de Barcelona (1141/X).


VALLS, a 29 de febrer de 2016

Del 18 al 21 de febrer del 2016, centenars de treballadores i treballadors de Movistar i les seves contractes han recorregut els 800 km que separen Bilbao de Barcelona seguint un torn de relleus. Van decidir córrer de dia i de nit, fes fred, plogués o nevés per tal de denunciar la repressió que com a treballadores i treballadors han patit per part de l’empresa i les seves contractes després de la “vaga de les escales”, l’estiu del 2015, però sobretot també per tal de mostrar que la precarietat és una xacra que només es pot combatre amb la dignitat, plantant cara.

Ben al contrari d’allò que ens volen fer creure, la precarietat no és ni “indispensable” ni “necessària” per tal de tenir treball, no és “l’única forma” que la feina pot prendre en l’actualitat, no és “el preu que cal pagar” davant de la crisi per tenir feina. La precarietat és una imposició de les empreses, sobretot de les multinacionals. Aquesta precarietat, paradoxalment està organitzada mitjançant la desregulació de les condicions de treball a què ens ha portat l’actual feblesa sindical i el domini de classe dels rics sobre els pobres. La precarietat és la forma que prenen avui la majoria de relacions laborals en el món capitalista neoliberal i com a tal cal combatre-la.

Plantar-li cara requereix constància, determinació, organització i, sobretot, dignitat. Requereix un radical canvi de perspectiva que es negui a l’acceptació del “menor mal possible” i rebutgi la idea que “no hi ha res a fer”. Les treballadores i treballadors de Movistar i les seves contactes ens van demostrar moltes coses en la seva lluita a través de la vaga social de l’estiu del 2015. Van deixar clar que la unitat de les persones explotades és bàsica i central, tal com ho és la identificació dels culpables d’aquesta precarietat. Ara, ens en tornen a donar bones mostres amb el Correscales, que no és només una marxa sinó, sobretot, un camí, una explicitació de les precarietats que s’estenen arreu del territori i de les empreses que no paren de tenir beneficis a costa precisament de les pèrdues de totes i tots.

Valls ha esta una de les etapes del Correscales i és alhora una de les ciutats en què la precarietat es fa present en moltes de les múltiples formes que pren la contractació laboral i les fórmules il·legals sense cap tipus de contractació. Algunes d’aquestes formes precaritzadores es donen, també, dins de les mateixes administracions públiques. En aquest àmbit, les precarietats prenen diverses formes però, sobretot, s’esdevenen en moltes de les feines que aquestes administracions realitzen a través de subcontractes o serveis externalitzats. Ningú no es pot rentar les mans davant de la precarietat en què viuen les treballadores i treballadors de les empreses que “ofereixen serveis” a les administracions públiques perquè en massa casos “el criteri econòmic” és el que acaba essent determinant per tal que una empresa externa aconsegueixi una concessió d’una administració pública. Cal ser conscients que en la majoria dels casos, el criteri econòmic (guanyar un concurs públic perquè s’ha presentat la proposta més barata) obre la porta a l’absoluta precarització de les relacions laborals.

Per tot això, des de la CUP de Valls, proposem els següents,

ACORDS:

PRIMER: L’Ajuntament, municipi inclòs com a etapa en el Correscales, se solidaritza amb les treballadores i els treballadors acomiadats per Movistar o les seves contractes com a forma de repressió per la seva participació en la vaga de les escales desenvolupada fa sis mesos.

SEGON: L’Ajuntament vetllarà per tal que les empreses que hagin signat contractes de serveis de qualsevol mena amb aquesta administració no incloguin formes contractuals precaritzadores. Alhora, com que aquesta és una pràctica que ja es dóna, s’interrompran o no es renovaran ni concessions ni externalitzacions que precaritzin les condicions de vida de les treballadores i els treballadors contractats.

TERCER: L’Ajuntament crearà un grup de treball amb els grups municipals i representants dels sindicats de treballadors presents a la ciutat per tal d’incloure clàusules socials en els contractes amb empreses, partint de la GUIA PER A LA INCLUSIÓ DE CLÀUSULES CONTRACTUALS DE CARÀCTER SOCIAL de la Generalitat de Catalunya, els estudis i treballs de la Taula del Tercer Sector i altres documents aportats pels membres del grup de treball.


VALLS, a 29 de febrer de 2016

Atès que el passat 2 d'octubre va fer un any de l'aprovació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. I atès que el 18 d'octubre va fer 1 any de la seva promulgació. I que la llei estableix el període d'1 any per a la seva implementació.

Atès que l'objectiu de la Llei 11/2014 és desemvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de discriminació i violència, per assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat. Entenem que a nivell municipal també s'ha de treballar per evitar aquestes situacions, la Crida per Valls – CUP, proposa al Ple de l'Ajuntament de Valls l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Garantir el dret a la no discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. Segons l'article 5 de la Llei 11/2014, "CLÀUSULA GENERAL ANTIDISCRIMINATÒRIA", el dret a lo no discriminació ha de ser un principi informador de l'ordenament polític català, de l'actuació administrativa.

SEGON.- Signar un conveni de col·laboració amb l’Organisme coordinador de la Generalitat de Catalunya en base l'article 8 de la Llei 11/2014. També amb l'Observatori Contra l'Homofòbia, qui hauria de col.laborar amb aquest Ajuntament a través de la signatura d'un altre conveni.

TERCER.- Garantir la formació dels professionals que intervenen en el desenvolupament de la Llei 11/2014 en base l’article 10. Això inclou:

  1. Pla de formació local sobre la Llei 11/2014.

  2. Campanya divulgativa als mitjans de comunicació de Valls i entorn per donar a conèixer el contingut de la Llei 11/2014.

  3. Editar una guia que faciliti l'enteniment de la Llei 11/2014 (en paper i en digital).

QUART.- Instar a la Generalitat de Catalunya a implementar de forma immediata tot el contingut de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre.

CINQUÈ.- Instar al Govern de la Generalitat per a que inclogui a les persones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals dintre dels mètodes de reproducció assistida de la sanitat pública.

SISÈ.- Instar al Govern de l'Estat espanyol (qui actualment te la competència), per tal que modifiqui les causes reconegudes a l’hora de poder demanar asil polític, i que hi sigui inclosa la bisexualitat i altres identitats plurisexuals.

SETÈ.- Instar al Govern de la Generalitat per tal que, en la nova redacció de les lleis de la futura República Catalana, inclogui entre les causes reconegudes a l’hora de poder demanar asil polític, la bisexualitat i altres identitats plurisexuals

VUITÈ.- Donar trasllat dels acords anteriors a l’Observatori contra l’Homofòbia, a la Secretaria de Família del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i als grups polítics del Parlament de Catalunya.


 

VALLS, a 25 de Gener de 2016

Atès que el passat 2 d'octubre va fer un any de l'aprovació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. I atès que el 18 d'octubre va fer 1 any de la seva promulgació. I que la llei estableix el període d'1 any per a la seva implementació.

Atès que l'objectiu de la Llei 11/2014 és desemvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de discriminació i violència, per assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat. Entenem que a nivell municipal també s'ha de treballar per evitar aquestes situacions, la Crida per Valls – CUP, proposa al Ple de l'Ajuntament de Valls l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Garantir el dret a la no discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. Segons l'article 5 de la Llei 11/2014, "CLÀUSULA GENERAL ANTIDISCRIMINATÒRIA", el dret a lo no discriminació ha de ser un principi informador de l'ordenament polític català, de l'actuació administrativa.

SEGON.- Signar un conveni de col·laboració amb l’Organisme coordinador de la Generalitat de Catalunya en base l'article 8 de la Llei 11/2014. També amb l'Observatori Contra l'Homofòbia, qui hauria de col.laborar amb aquest Ajuntament a través de la signatura d'un altre conveni.

TERCER.- Garantir la formació dels professionals que intervenen en el desenvolupament de la Llei 11/2014 en base l’article 10. Això inclou:

  1. Pla de formació local sobre la Llei 11/2014.

  2. Campanya divulgativa als mitjans de comunicació de Valls i entorn per donar a conèixer el contingut de la Llei 11/2014.

  3. Editar una guia que faciliti l'enteniment de la Llei 11/2014 (en paper i en digital).

QUART.- Instar a la Generalitat de Catalunya a implementar de forma immediata tot el contingut de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre.

CINQUÈ.- Instar al Govern de la Generalitat per a que inclogui a les persones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals dintre dels mètodes de reproducció assistida de la sanitat pública.

SISÈ.- Instar al Govern de l'Estat espanyol (qui actualment te la competència), per tal que modifiqui les causes reconegudes a l’hora de poder demanar asil polític, i que hi sigui inclosa la bisexualitat i altres identitats plurisexuals.

SETÈ.- Instar al Govern de la Generalitat per tal que, en la nova redacció de les lleis de la futura República Catalana, inclogui entre les causes reconegudes a l’hora de poder demanar asil polític, la bisexualitat i altres identitats plurisexuals

VUITÈ.- Donar trasllat dels acords anteriors a l’Observatori contra l’Homofòbia, a la Secretaria de Família del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i als grups polítics del Parlament de Catalunya.


 

VALLS, a 25 de Gener de 2016

Pàgines